JOVENTUT, HABITATGE I URBANISME

Les evidents dificultats econòmiques que els i les joves pateixen, com a conseqüència de la seua situació precària i discriminada dins del mercat laboral, es traslladen a l’altre gran pol de l’emancipació econòmica: l’accés a un habitatge, ja siga en règim de lloguer, ja siga en el quasi inaccessible règim de compra. Així, gran part de les persones joves passen molts anys de la seua vida d’un treball a un altre, havent d’optar per viure a casa dels seus pares, sense possibilitat real d’emancipació, escoltant, a més, el fals mite de viure acomodats i condemnant al país a una de les taxes de natalitat més baixa del món. JEUPV considera que l’eix central de qualsevol actuació en política urbanística ha de partir del doble eix de la lluita contra l’especulació i fent realitat el dret constitucional a l’habitatge, i troba en el programa electoral d’EUPV i IU múltiples exemples de les urgents actuacions a realitzar, com l’eradicació de l’especulació i la corrupció urbanística, amb el reforçament dels mecanismes de control i l’enduriment de les penes, d’una banda, i la potenciació de la posada en ús dels habitatges buits, per mitjà de polítiques d’acció positiva, per l’altra, a través d’una fiscalitat que grave el manteniment del desús i que incentive la seua posada en el mercat, preferentment de lloguer.

L’objectiu clar de l’actuació en matèria d’habitatge per part de la política juvenil és senzill: garantir el dret constitucional també a les persones joves. I el millor indicatiu d’aquest èxit vindrà donat per la reducció de la mitjana d’edat emancipatòria de la joventut valenciana.

Però, a més de les evidents carències en matèria d’habitatge juvenil, els dèficits urbans dels nostres municipis van molt més enllà. Les nostres ciutats i pobles són deserts d’infraestructures juvenils, espais joves d’autogestió, espais esportius, cases de joventut i centres culturals. Els nostres carrers posseeixen una infraestructura cada vegada més individual, menys socialitzadora, amb el clar objectiu de traure la gent del carrer per a enviar-la on tu desitges: centre comercial-bar. L’urbanisme municipal pareix clarament construït en aquesta mateixa línia d’expulsar dels espais públics i comuns la gent: Oci públic NO, oci privat SÍ. Pensem cada un de nosaltres quins espais públics se’ns han ofert entre els 6 i els 30 anys d’edat, quins espais hem ocupat i només trobarem com a resposta bars, cafeteries, centres comercials i discoteques. Potser algun parc.

Enfront d’això construïm el nostre ideal. 
Volem reconquerir el carrer, els espais, allò públic. Apostem per l’educació no formal tant com per la formal. Creiem en la cultura de la participació com a vertadera generadora de ciutadania. Creiem en les persones joves com a éssers autònoms, capaços de decidir quines han de ser les polítiques de joventut dels seus municipis, com han de gestionar-se els seus espais públics. Creiem en ciutadans i ciutadanes que siguen considerats com a tals i no com a delinqüents o com a clients. Necessitem, per tant, una nova relació dels i les joves amb l’urbanisme i el medi. La protecció i atenció del medi ambient, la ciutadania i les seues necessitats com a habitants del municipi, i els espais urbans han de ser abordats globalment.

Propostes des d’EUPV:

• Articular un pla d’emancipació que tinga com a objectiu adequar els preus de la compra del primer habitatge i/o lloguer a l’SMI (salari mínim interprofessional), recordant tant el dret constitucional a l’habitatge com a la realitat salarial que pateixen els i les joves del País Valencià. També és important incrementar la cessió del sòl per a HPO (habitatges de protecció oficial). Experiències de municipis governats per IU i EUPV mostren que el principal problema de l’habitatge continua sent l’especulació entorn del sòl.
• Increment de la cessió de sòl públic per a la construcció directa d’HPO, desterrant la figura especulativa dels HPP (habitatges de promoció pública), tan utilitzades pel govern valencià en els últims anys. Ha de garantir-se (i serviria com a fre, alhora, per a l’acció especulativa privada) una important bossa d’HPO en totes les noves construccions i rehabilitacions al llarg del País Valencià.
• Concessió de Crèdits blans per part de l’administració per a l’accés al primer habitatge dels i les joves.
• Aposta decidida pel foment del lloguer com a alternativa viable i positiva per a l’emancipació juvenil. Per això, han d’impulsar-se lloguers de renda baixa en habitatges gestionats per l’administració (nous o restaurats), compatibles amb la renda dels i les joves. Una altra via ha de ser el foment del cooperativisme juvenil de gestió d’habitatge públic en lloguer. Proposem la creació de bosses d’habitatges socials de lloguer equivalents al 5% del parc residencial, amb un preu que en cap cas supere el 20% dels ingressos nets dels que accedIsquen a viure.
• Aposta per un urbanisme sostenible, que respecte el nostre entorn natural i cultural, d’acord amb els recursos existents. Ls potenciació del lloguer jove pot complir la doble funció social d’ajudar als i les jove en la seua emancipació i de desenvolupament personal; implicar a la joventut en la història i la cultura de la seua ciutat i servir com a eina en la rehabilitació de barris històrics dels diversos municipis valencians, on l’administració ha d’intervenir i crear sota el seu control directe un parc públic d’habitatges restaurats i rehabilitats, potenciant una alternativa al model d’urbanisme salvatge existent al País Valencià.
• Creació d’una xarxa de residències per a estudiants de baix cost. Dotació de residències públiques, albergs i habitatges per als i les estudiants de tots els graus acadèmics.
• Construcció/rehabilitació d’edificis comunitaris (residències per a l’emancipació) amb serveis compartits i règim d’autogestió.
• Creació d’un banc d’habitatges buits temporalment per a la utilització o intercanvi, que faciliten els desplaçaments tempo-rals dels i les joves per motius professionals, acadèmics, etc.
• Impuls de programes de convivència intergeneracional, potenciant en els nostres municipis l’experiència de compartir pis entre joves i persones majors, com una opció més d’emancipació del domicili familiar i un mecanisme complementari, però mai substitutiu, a la Llei de Dependència.
• Despenalització de l’ocupació d’habitatges abandonats i en desús amb fins col·lectius o emancipatoris, ja que moltes vegades l’ocupació és una resposta a l’especulació o a la manca d’espais socials en els nostres municipis.
• Suport a la creació de cooperatives d’habitatge, amb gestió democràtica. Aquests habitatges hauran de vendre’s al preu de cost, i en cas de vendre’s posteriorment quedaria regulat el seu preu de venda per evitar la caiguda en l’especulació.
• Crear una xarxa de transport interurbà no motoritzat. La potenciació del carril-bici, de les zones de vianants i la racionalització en el transport, afavorint el transport públic enfront del privat, han de ser l’eix de tota actuació política general en matèria de transport.
• Aprovació i desenvolupament de plans de cooperació intergeneracional de conreu ecològic i tradicional.
• Consultes en processos de construcció de les ciutats i municipis a menors de 16 anys. Es poden desenvolupar en centres educatius i tenen com a fi treballar un eix temàtic de la construcció simbòlica i física de la ciutat que es materialitze en un conjunt de mesures que els joves implicats, després d’haver-les treballat durant un any amb el professorat, lliuren a l’alcalde/ssa, com a major autoritat de la ciutat, qui es compromet mitjançant un acord formal al compliment d’una sèrie determinada de peticions.
• Impulsar, en col·laboració amb els municipis, una bossa de conductors i vehicles, de “cotxes compartits” per a desplaçaments urbans i interurbans per treball, estudis...
• Desenvolupament d’un sistema públic valencià de transport, de qualitat (que servIsca com a alternativa al transport privat), que, a més d’avançar progressivament cap a la gratuïtat plena, ho siga ja per a persones jubilades, estudiants i persones aturades. Reforç dels transports públics nocturns, especialment en les zones urbanes i interurbanes que desenvolupen un alt volum de trànsit i demanda. A més ha d’avançar-se en la progressiva conversió en zona de vianants dels barris històrics valencians i en la transformació energètica d’aquests mitjans de transport, amb energies alternatives al petroli, en els pròxims quatre anys.