PER UNES POLÍTIQUES D'OCUPACIÓ QUE GARANTISQUEN LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS

Davant de la crisi econòmica estructural, les polítiques d’ocupació han de garantir més que mai la igualtat d’oportunitats en l’accés a una ocupació digne i estable. Per això, com a condició indispensable, les polítiques d’ocupació i el desenvolupament del model productiu, han de realitzar-se amb alternatives a l’ordre patriarcal i al sistema capitalista.

Des d’EUPV proposem una política d’ocupació alternativa vertebrada entorn dels eixos següents:

• Eradicar l’economia submergida.
• Equiparar en drets el treball reproductiu i de l’atenció no professional. Repensar l’ús dels temps, tant en el treball com en la llar, de cada un dels sexes, valorant el treball reproductiu i d’atenció no professional en l’entorn familiar i fomentant la coresponsabilitat.
• Eliminar les diverses discriminacions, vetllant per la igualtat d’oportunitats en l’accés i en la qualitat de l’ocupació.

Eradicar l’economia submergida

En els últims anys, el Ministeri de Treball i Seguretat Social ha valorat que l’economia submergida suposa aproximadament un 20% del PIB. L’actuació de la Inspecció de Treball, per sectors, presenta els percentatges següents: en hostaleria: 27%, comerç: 24%, construcció: 23%, serveis: 21% i en agricultura: 5%.

D’altra banda, l’Agència Tributària assegura que l’economia submergida no es pot estimar i planteja que només es pot combatre a curt i mitjà termini, amb la lluita contra el frau immobiliari i el blanqueig de diners.

Observem una vegada més, que tant per al PP com per al PSOE, el sector de l’ocupació domèstica no és una qüestió estratègica, sinó més prompte la garantia de mantenir milers de dones treballant en precari i sense cobertures econòmiques ni socials dignes a curt i mitjà termini. Ni tan sols l’aprovació de la Llei per a la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, ha suposat un avanç normatiu i legislatiu en matèria laboral, més aviat ha contribuït que la societat assumesca un marc legislatiu flexible que permet l’explotació de les persones dedicades no sols a les tasques de l’atenció de les persones en situació de dependència, sinó que, a més, han d’assumir diferents tasques com la de netejar, cuinar, planxar, etc., en les condicions més precàries.

A més, segons l’Enquesta d’Ocupació del Temps 2009-2010 de l’INE el 92,2% de les dones realitza tasques de llar i familiars. Les dones dediquen 4 hores i 4 minuts diaris a tasques domèstiques i familiars (manteniment de la llar, compres, atenció de fills i ascen-dents), la qual cosa suposa 2 hores i quart més que els homes.

Propostes d’EUPV:

• Generar polítiques actives d’ocupació per a abordar i acabar amb l’economia submergida, en els sectors tradicionals del País Valencià, en el treball domèstic i en el sector agrari.
• Generar recursos normatius, legislatius i econòmics per a abordar tota la problemàtica que suposa treballar en economia submergida, perquè les polítiques actives d’ocupació revertisquen en les arques públiques i generen drets i cobertura social a les dones.

Equiparar en drets el treball reproductiu i de l’atenció no professional

L’atenció a la infància actualment recau, de forma indiscutible, en les dones, ja siga des de l’exclusió del món laboral o des de la reducció de jornada i/o excedència per guarda legal ―el 2009, el 95,9% de les excedències per atenció de fills/es van ser utilitzades per dones. D’altra banda, l’envelliment de la població i l’allargament de la vida es vinculen a un augment de les situacions de dependència i, per tant, redunda en l’augment de prestació de serveis de l’atenció i atenció a aquestes persones, que també recau majoritàriament sobre les dones.

El Desplegament de La Llei per a la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, al País Valencià, no ha estat una prioritat per al Govern del PP, tal com es reflecteix en el IV dictamen de l’Observatori Estatal per a la Dependència, publicat al desembre del 2009. Al País Valencià, la taxa de receptors de prestació sobre el total de la població se situa en el 0,47%, quan la mitjana espanyola està en l’1%. A més, s’incompleixen les expecta-tives de creació d’ocupació. En ple segle xxi, on plantegem nous models productius, el treball reproductiu i de l’atenció, ha de contemplar-se com un jaciment d’ocupació digne, que revertesca en un bé econòmic i social per a la ciutadania i, en especial, per a les dones.

No podem obviar que la coresponsabilitat en l’assumpció de les tasques domestiques, de criança i de l’atenció, continua sent una assignatura pendent de la Llei efectiva entre Homes i Dones. Encara que la Llei és de rang estatal, és evident que aquesta realitat social cal transformar-la, i les comunitats autonòmiques tenen un treball pendent a realitzar.

Propostes:

• Assignació de recursos per a la creació d’escoles públiques infantils de 0 a 6 anys.
• Aposta contundent, perquè l’atenció a la diversitat funcional i la situació de dependència, es realitze des de l’àmbit públic, generant recursos necessaris, amb pressupost suficient i prioritzant el foment i la creació d’ocupació.
• Programes d’ocupació específics i integrals, dirigits a dones amb càrregues familiars amb escassos recursos, amb especial atenció al medi rural. En l’elaboració d’aquests programes d’ocupació, es tindran en compte els factors socioeconòmics del territori, així com orientar els esmentats programes a activitats d’R+D+I.
• Facilitar l’accés de les dones a la formació ocupacional i contínua. Elaborar plans per la formació i l’ocupació amb perspectiva de gènere, on un dels objectius siga, necessàriament, eliminar la segregació horitzontal per raó de sexe, incentivant la inserció de les dones en professions masculinitzades (mesures d’acció positiva). Considerem que l’accés a la formació per a accedir a un lloc de treball i per millorar la seua qualificació professional és prioritari.
• Impulsar mesures que fomenten la coresponsabilitat en l’assumpció de les tasques de la llar i de les atencions familiars, així com advocar per la implantació de permisos iguals i intransferibles per naixement i adopció.

Eliminar discriminacions i treballar per la igualtat d’oportunitats en l’accés i la qualitat de l’ocupació

L’accés al treball digne i retribuït és un dret de les dones. És evident que, perquè aquesta afirmació es faça realitat, el govern autonòmic ha de generar i exigir eines capaces d’eliminar discriminacions i vetllar per la igualtat d’oportunitats en l’accés i la qualitat de l’ocupació.

Propostes:

• Elaborar un full de ruta per aconseguir la coordinació de tots els serveis públics implicats en les polítiques d’ocupació, que faciliten la incorporació de les dones en el món laboral, amb una ocupació digna i en igualtat de condicions.
• Continuarem treballant en iniciatives per a la derogació del Règim Especial de Treballadores de la Llar, i aquest sector quede regulat pel Règim General de Seguretat Social, així com per a elaborar propostes d’incentius fiscals a la contractació d’aquestes treballadores.
• Desenvolupament de polítiques d’acció positiva per aconseguir la igualtat i l’equitat en l’àmbit laboral.
• Impulsar l’Observatori Autonòmic de Gènere en l’Àmbit Laboral.
• Exigir l’ampliació del cos d’Inspecció de Treball per a perseguir: el frau, la discriminació, la problemàtica derivada de la salut i la higiene en el treball, l’elaboració i implementació dels Plans d’Igualtat en les empreses que estiguen obligades a executar-los i el seguiment dels protocols d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe.
• A més, cal crear la Unitat d’Igualtat en la Inspecció de Treball, per abordar els incompliments de la legislació vigent: situacions derivades de la maternitat, assetjament sexual, assejatment per raó de sexe, situacions provinents de la discriminació per raó de sexe o orientació sexual, així com l’incompliment de la Llei Orgànica de Violència de Gènere.
• Polítiques dirigides a transformar la valoració i distribució dels temps, a més de la jornada laboral, a fi d’eliminar la precarietat, l’elevada contractació temporal ―el 28,1% de les dones tenen contracte temporal― i l’ús abusiu del contracte a temps parcial que les dones suportem ―el 28% de les dones tenen contracte a temps parcial, mentre que tan sols el 8% dels homes. Que no es fomente la contractació a temps parcial exclusivament entre les dones.
• En tots els programes i plans d’ocupació, així com en l’adjudicació de projectes a empreses, en la concessió d’ajudes i subvencions, obligatòriament es mantindrà el criteri de contractació de dones, la inclusió de plans d’igualtat, i en les seues memòries s’inclourà un estudi de l’impacte de gènere.