La mateixa obsessió de proclamar que el "valencià" és una llengua distinta del "català", posem per cas, prou indica fins a quin extrem la identificació es feia ineludible: a ningú no se li hauria acudit de perdre un minut tan sols, per demostrar que el valencià és una llengua diferent del castellà, naturalment! Vull dir que, inclús les temptatives més anticatalanes venien a subratllar la unitat catalana.
Joan Fuster, Hi ha més catalans encara,
dins Dolça Catalunya, III, Editorial Mateu, 1968, Barcelona.
- El Suprem avala l'equivalència entre valencià i català en la seua sentència número 45
- La Generalitat ha gastat només en tres anys 31.500 euros en els recursos i ACPV li demana que "deixe de fer el ridícul"
El Tribunal Suprem ha reconegut la unitat de la llengua i l'equivalència entre les denominacions de "català" i "valencià" en una sentència pel que fa al litigi d'un veí de Cocentaina que va ser exclòs per part de la Generalitat d'un procés de selecció per utilitzar la denominació de "català", segons va informar Acció Cultural del País Valencià.
Davant d'aquest nou pronunciament de l'alt tribunal, Acció Cultural recorda "que són ja 45 sentències en total les que reconeixen la unitat de la llengua i l'equivalència de la doble denominació, 44 d'elles arran de processos i recursos oberts a instàncies del Govern del PP". "Es tracta, per tant, d'una més que notable base jurídica, sense que s'haja produït ni un sol pronunciament de cap tribunal en sentit contrari", subratllen des de l'organització, que reclama al Consell que "deixe de fer el ridícul" acudint als tribunals per aquesta qüestió.
L'entitat recalca el fet que aquesta nova sentència recull els fonaments de les resolucions anteriors i reprodueix gran part del contingut. Però, a més afegeix dos textos nous que són "significatius".
El primer, segons assenyala ACPV, és el fonament jurídic primer quan diu que "(...) la jurisprudència d'aquesta Sala i del Tribunal Suprem sobre el caràcter de llengua comuna que, tant en l'àmbit científic i acadèmic com en la legislació estatal d'educació, s'atribueix a l'idioma conegut amb les denominacions de "català" i "valencià" ". "És a dir (apunta l'entitat cultural) que el Tribunal Suprem parla de llengua comuna, tant si rep el nom de "català" com de "valencià"".
També crida l'atenció sobre el fonament jurídic quart, que apunta que "(...) encara que l'Administració recurrent no ho compartisca, sí que li dóna resposta amb aquesta concreta solució: que l'equivalència valencià / català és reconeguda en els àmbits acadèmic i científic", segons la jurisprudència. És a dir, que el Tribunal Suprem "reitera que valencià i català són la mateixa cosa perquè així es reconeix acadèmicament i científicament i, amb aquestes sentències també, jurisprudencialment".
En els últims tres anys, els costos per aquestes sentències són de 31.500 euros pagats per la Generalitat.
I estos sempre tornant-li la trompa al xic...
ResponderEliminarPer què no ho porten a juí amb els diners de la seua butxaca?
ResponderEliminarPobres del PP, tan amants de les causes perdudes, que dediquen els xavos de tots a una causa tan noble com demanar a un jutge que ratifique la seua esquizofrènia lingüística.
I pensàvem que cabuts eren només els d'Aragó!