Un 74% dels ciutadans rebutja el capitalisme, mentre que només un 11% se sent representat per esta posició, d'acord amb l'estudi Values and Wordlviews de la Fundació BBVA que compila 15.000 enquestes realitzades en els deu principals països d'Europa.
Esta dada palidece és menor que en Europa (un 18% recolza el capitalisme) i davant l'acceptació de la ideologia socialista, amb la qual simpatitza el 31% dels espanyols enquestats.
Espanya és, després d'Itàlia, el país on un major percentatge de la població creu que l'Estat ha de ser el responsable d'assegurar "un nivell de vida digne" (el 74,1%), mentre que la resta d'Europa aposta perquè cada persona siga la pròpia responsable de la seua vida.
Crida l'atenció que, encara que l'Estat del Benestar estiga molt més desenvolupat en la major part dels països analitzats, el percentatge de gent que creu que l'Estat s'ha d'ocupar directament de temes com la sanitat o les pensions siga significativament més alt en Espanya (un 85%, més de 20 punts per sobre de la mitjana europea).
La principal diferència és que, mentre que l'Estat del Benestar té un suport més o menys homogeni a Europa, els espanyols són també partidaris que l'Estat s'encarregue de controlar els beneficis de les empreses, els preus, els salaris... Per a Europa, l'economia de lliure mercat és "el sistema més convenient", per als espanyols és, però, "la causa de les desigualtats socials".
Espanya és, a més, l'únic país on els ciutadans reclamen que els ingressos siguen igualitaris "encara que això perjudique els que treballen més", mentre que tots els altres propugnen que les diferències salarials són "necessàries per a incentivar l'esforç".
Quan parlem de despesa pública, sorgeixen les majors diferències entre els ciutadans espanyols i els de la resta d'Europa. A la UE, l'opinió pública està molt dividida entre els ciutadans que creuen que l'eixida de la crisi passa pels ajustos pressupostaris i els que pensen que cal aplicar estímuls de despesa. A Espanya només un de cada cinc ciutadans advoca per les retallades i quatre de cada cinc prefereix mantenir l'actual Estat del Benestar, encara que siga a costa de pujar impostos.
Ara bé, qui ha de pagar estos impostos que una àmplia majoria vol pujar? Les mesures més acceptades passen per gravar més "als que més guanyen per les seues inversions" (amb una puntuació mitjana del 7,7), augmentar els impostos "als que més guanyen pel seu treball" (una nota del 7,1), mentre que la pujada de l'IVA és la mesura més criticada (1,2 punts).
Els espanyols volen un Estat del Benestar, però que el paguen altres, cosa que contrasta amb la visió majoritària a Europa que la tributació ha de ser més homogènia.
Els espanyols també reclamen limitar els ingressos dels executius dels bancs, regular la banca, subvencionar contractes per a joves, reduir els tipus d'interés i augmentar la inversió pública. Els punts de desavinença amb Europa són que els ciutadans de la resta del continent són molt més proclius a reduir el nombre de funcionaris, flexibilitzar el mercat de treball, reduir la despesa pública, injectar capital als bancs en problemes i, també, restringir l'entrada de productes estrangers.
Pablo Cerezal
Aparegut en EXPANSION.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.