Breu biografia
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el poeta valencià més important des d’Ausiàs March. Autor d’una prolífica i variada obra, Estellés, fill de forners, es va dedicar al periodisme, una professió que va condicionar el seu estil, la seua manera de dir. No debades, Estellés fa al llarg de la seua obra una crònica social –i per què no dir-ho, també política– de la realitat de la seua època, marcada pel franquisme i per la restauració monàrquica, tot viscut sota les convulsions provocades per la dreta valenciana pel que fa a la qüestió lingüística i identitària.
De tot plegat, ens en dóna notícia el poeta en els seus versos, els quals exploren quatre línies temàtiques bàsiques: la poesia civil, la poesia de la quotidianitat, la poesia existencial i la poesia imaginativa. Aquest acostament a la realitat explica, en bona part, la seua popularitat, l’extraordinària recepció i la calorosa acollida que va tindre entre els valencians, però també entre la resta de catalanoparlants, fet que el converteix en un dels poetes autòctons més llegits de tots els temps.
Sobre Estellés, Joan Fuster
"Nota provisional i improvisada sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés", dins el volum I de l'Obra Completa de Vicent Andrés Estellés: Recomane tenebres. València: Tres i Quatre, 1972
Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una última reducció, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort. [...] El cas és que l'Estellés "obre els ulls" -tots els sentits- en la sinistra etapa dels grans pànics, quan no hi havia espai ni temps per al respir, i la gent respirava com podia.
L'amor venia a ser el que ell diu: racons furtius, desigs sufocats, fantasies meticuloses. I la fam: racionaments, estraperlos, llum taxada. Subterrània, en la poesia de l'Estellés, hi ha una mena d'il·lusió foraç, entorn de pa, de la taula de la infància, de l'aroma estimulant d'una salut esvaïda. Com la mort, la mort aleshores més "mort" que mai: no era solament un home o una dona, una criatura, que morien... L'exaltació pripàpica, la llàgrima davant la penúria sistemàtica, el taüt previsible, industrial com el dol que s'hi enquadra, són vivències que tenen una datació exacta, tal com surten en els poemes de Vicent Andrés Estellés. I són locals, frenèticament locals: de Burjassot a València. Jo no gosaria afirmar que això siga "realisme històric".
Però sí que és un testimoniatge –o un testimoni– de la "realitat". I escrit des d'un angle molt precís: des d'una cantonada. L'Estellés fa la poesia d'un carrer de València, d'un "trenet" de València a Burjassot: un residu humà vigorós, que es debat en l'esperança de continuar vivint. No oblidem, però, el marc del principi: quan tothom fornicava malament, moria malament...
Una aproximació a Vicent Andrés Estellés. València: Quaderns Tres i Quatre, 1981
En els esforços d'aproximació a l'obra d'Andrés Estellés mai no s'insisteix suficientment en l'aspecte polític i cívic de tants de poemes; ni en el constant experimentalisme formal i lingüístic del poeta; ni en l'aspecte "novel·litazador" d'una època molt clarament delimitada, tot i que Fuster ja escrivia en la seua introducció que "és una poesia que podria haver estat novel·la: novel·la de Balzac".
La seua obra té, en efecte, un caràcter totalitzador, ompli de realitat tot un llarguíssim període que va des de la guerra d'Espanya als nostres dies i arrela, al mateix temps, en el passat més significatiu, històricament i literàriament, del nostre poble. I moltes vegades, en alguns dels seus poemes més suggerents –"Coral romput", "A mi acorda un dictat", "Cant temporal" i molts d'altres–, es converteix en una narració subjectiva i dislocada, en una confessió íntima que assoleix –"un entre tants"– característiques universals. "Poeta de realitats", com ha dit també Fuster, realitza tot un món en la seua poesia: l'horror de la guerra, la mort concreta i palpable de la seua infantesa i joventut, la fam, la degradació col·lectiva de tot un poble, les persecucions, la ràbia, la impotència, l'alienació, la incomunicació, però també l'esperança, la lluita gairebé constant, els moments fràgils d'alegria. Tot açò i més és la poesia d'Estellés.
Una poesia –per acabar amb les paraules de Vicent Escrivà– que no és fàcilment abastable. La poesia d'un home que treballa i pateix entre els seus versos la realitat de la misèria quotidiana, i la malaltia que el fa morir un poc en cada intervenció quirúrgica. És la poesia militant –"que en facen les paraules servei concret de pedres"– d'un home que riu i plora amb el poble, que igual recita uns poemes en una associació de veïns que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o viu solidari la causa dels explotats.
1. "L'ESPERANÇA ESTÀ EN EL SALM"
"Vientos de salmos..."
León Felipe
Car l'exemple és allò que val
i has de ser exemplar en tot,
exemplar en tots els moments,
t'has d'anar oblidant de tu,
has de ser cadascun dels teus
i fer teua la seua pena
i fer teua la seua fúria,
i així seràs íntegrament,
als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,
i seràs poble per a sempre.
Pena unànime, fúria unànime,
així varen nàixer els salms.
El temps que ve és un temps de salms,
solament perduren els salms
creuant els segles i els països.
Únicament el salm perdura,
i tocaràs mare en el salm.
Contra el dol, contra la injustícia,
contra la brutedat i la tristesa,
i contra la incivilitat,
agafa el salm i entona el salm,
car aquest temps és temps de salm.
No hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira,
desfà les ciutats i les fa.
Perquè l'esperança està en el salm.
2. DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ
"Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat."
Pere March
Animal de records, lent i trist animal, ja no vius, sols recordes.
Ja no vius, sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
3. ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE
Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.