Al llarg de la història, i si fem un repàs per ella,
veiem com les dones hem sigut considerades “alguna cosa”, tot menys, persones capacitades per a prendre
decisions, amb voluntat pròpia, amb llibertat de pensament i amb competències suficients per a
desenvolupar qualsevol tipus de treball, ser pioneres en avanços científics i
ocupar espais de poder. La dona ha tingut que lluitar molt per aconseguir el
que hui tenim, que no és ni de lluny
la vertadera igualtat entre dones i homes.
Els fonamentalismes religiosos han estat encarregats
de relegar el paper de la dona, i així ,hem passat, de ser una part important
dintre de l’equilibri natural i social, a ser una simple representació del mal.
El nostre cos és considerat la base del pecat que ens condueix a l’apocalipsi
del món.
La tradició cristina ja ens posa dintre del paradís
com éssers malignes que porten a l’home a la perdició. Som tan dolentes, el
nostre úter està tan pervertit, que el fet de que pugem parir, pugem dur altres
éssers al món, suposa que aquests neixen amb el pecat original. Han estat
originats dintre del cos de la dona. La influència del cristianisme perdura
fins l’actualitat.
Quan una dona ha destacat en qualsevol camp, ha estat
perseguida, castigada, lapidada, considerada bruixa, posseïda pel dimoni, empresonades ...
Comencem amb una dona, matemàtica, astrònoma, en
definitiva una de les primeres científiques de la història, Hipatia
de Alejandría (S.IV-V d.C), assassinada brutalment, per ser dona. Fem un
gran bot en la història i ens plantem a la Revolució francesa, on les dones
marxen junt als homes per exigir igualtat social. És la primera vegada que de
manera formal s’exigiren drets polítics i de ciutadania per a les dones.
A mitjans
del segle XIX, el moviment
obrer i reivindicatiu de la dona, torna a ser important: lluita pel sufragi femení, la reivindicació de la
igualtat, la denuncia de l’opressió
social, familiar i laboral. Van sorgir aleshores els moviments sufragistes, amb
una figura important, Flora Tristán. Els primers grups feministes ja
reivindiquen la separació entre sexualitat i reproducció, la defensa de la
maternitat lliure, la planificació familiar i la difusió de mètodes
anticonceptius. Finalitat, que la dona a més de ser mare dirigeix la seua vida.
Des de 1909, als EEUU, comença a commemorar-se el dia
de la dona, amb les dones socialistes d’aquell país. Des d’aleshores i fins ara
han anat succeint diferents esdeveniments i així, en 1911 es celebra el Dia
Internacional de la Dona Treballadora en Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa,
on milers de persones exigiren per a les dones el dret al vot i el d’ocupar
càrrecs públics, el dret al treball, a la formació professional i a la no
discriminació laboral.
En 1913 vespres de la I guerra mundial i dintre dels
moviments per la Pau, a Rússia les dones es mobilitzen i a finals de febrer
celebren el Dia de la Dona. Es en 1914 quan de manera oficial es commemora el
Dia Internacional de la Dona el 8 de març. A partir d’ací la resta de països
han anat afegint-se al Dia Internacional de la Dona. Al 1975 en Nova York, l’Assemblea General de Nacions Unides
estableix el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
A espanya es va celebrar per primera
vegada en 1936 durant la República, on les dones van tenir un paper molt important.
Tots els drets que teníem es van vore truncats pel miserable colp d’Estat i la
terrible dictadura que, durant més de 40 anys hem viscut. Dictadura que junt al
poder de l’església catòlica va propagar que la dona no era una vertadera
ciutadana, la dona era l’exemple de submissió més gran que pugem pensar,
submissió a l’home, ésser superior. Hui en dia eixa idea perdura, i la prova
és, les polítiques d’igualtat, la reforma laboral, la llei de l’avortament, la
llei d’educació. Les dones seguim sense existir més enllà, de la nostra qualitat
de mares i cuidadores. L’església segueix amb el mateix poder i nosaltres, les
dones, sembla que ens conformem en celebrar la “setmana de la dona” amb
xerrades, festivals, teatre, cursos de defensa personal, dinars, sopars
declaracions institucionals, fotos, moltes fotos i medalles.. La realitat és
que en 2015 seguirem igual i celebrant d’igual manera.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.