Podrien triar-me com a epitafi:
"Escopiu damunt quan passeu
per davant del lloc on jo repose
enviant-me un humit missatge
de vida i de fúria necessària".
Lois Pereiro nasqué a Monforte de Lemos, Lugo. Va estudiar a l'escola dels Escolapis i va començar a escriure amb 15 anys. A l'acabar el COU va marxar a Madrid, on va començar Ciències Polítiques i Sociologia. Després d'una estança a Monforte treballant a l'empresa familiar, dedicada al vidre, va tornar a Madrid per estudiar l'anglés, el francés i l'alemany. Allà va fundar la revista Loia juntament amb els escriptors gallecs Antón Patiño i Manuel Rivas i el seu germà Xosé Manuel Pereiro.
Cap a 1981 va marxar a viure a la Corunya, on es va unir a la revista La Naval. Ja de tornada a Galícia, va entrar en contacte amb un grup de poetes entre els quals hi havia Xavier Seoane, Francisco Salinas Portugal o Xulio Valcárcel, participant en diverses antologies com De amor e desamor (1984) i De amor e desamor II (1985), i col·laborant en revistes com La Naval, Trilateral", Anima+l" i Luzes de Galiza. Aquesta última va publicar el 1997 els huit capítols de la seva novel·la curta Náufragos do Paradiso.
El 1983 i 1987 va viatjar amb Fernando Saco per Europa. Va treballar com a traductor de l'alemany, francés i anglés de doblatge de cinema, sobre tot, de televisió tant convencional (episodis de Dallas i Kung Fu) com porno.
Va publicar dos reculls de poemes en vida, Poemas 1981/1991 (1992) i Poesía última de amor e enfermidade (1995). El 1996, any de la seua mort, va sortir Poemas para unha Loia, que recull obres de la seua època madrilenya, publicades a la revista Loia, i que inclou un assaig Modesta proposición para renunciar a facer xirar a roda hidráulica dunha cíclica historia universal da infamia, publicat al número 27 de Luzes de Galiza.
Pel que fa a la causa de la seua mort, tot i tenir la sida, van ser un cúmul de malalties que van acabar en una insuficiència hepàtica. Oficialment, d'acord amb una sentència de l'Audiència Provincial de Lugo, després d'un plet per tal que l'Estat pagués l'enterrament, es considera que el motiu de la seua mort va ser una intoxicació per oli de sansa (conegut com a oli de colza) desnaturalitzat.
Reconeixement
En els últims anys s'havia reivindicat la dedicació del Dia de les Lletres Gallegues a aquest poeta gallec. En el context d'aquesta campanya, s'ha fet una reedició de la seua obra traduïda al castellà, català i basc, juntament amb els textos originals en gallec.
Finalment, el 26 de juny de 2010 la Real Academia Galega va publicar la decisió de dedicar-li el Dia de les Lletres Gallegues de 2011.
MALA SORT
I per primera vegada des que sabí
que encara respirava i seguia viu
sé el que és sentir por de no estar-ho
Interromput a la millor escena
quan estava somiant un somni dèrmic
de passió i bellesa
amb una serena distància literària i sàvia
Només ella podia ser tan inoportuna
grollera, inculta i poc delicada
cridant després d'haver sobreviscut
a la confortable atracció del fracàs
i saber d'una vegada el que era la vida:
estimar i ser estimat.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.