EL CONCEPTE DE L'ESSÈNCIA VIST A PARTIR DE LA PARADOXA DE TESEU, EL RIU D'HERÀCLIT, ELS CALCETINS DE LOCKE I LA VELLA ASTRAL DEL IAIO

Douglas Adams, en el seu llibre Last chance to see, relata:

I si el propòsit dels constructors
originals ja no sobreviu?

Recorde que una vegada al Japó, vaig anar de visita al Gold Pavilion Tremp de Kyoto i em vaig sorprendre en observar com de bé el temple havia resistit el pas del temps des que va ser construït al segle XIV. 
Aleshores m'explicaren que en realitat l'edifici no havia resistit, ja que de fet s'havia cremat fins als fonaments dues vegades durant aquest segle. Pel que li vaig preguntar al meu guia japonés:

-És a dir, que no és l'edifici original?

-Al contrari, és clar que és l'original -em va contestar, una miqueta sorprés per la meua pregunta.

-Però no es va incendiar?

-Sí -em va dir el guia.

-Dues vegades, no?

-Moltes vegades -em reconegué.

-I va ser reconstruït...
-Per descomptat. És un edifici històric important.

-Amb materials completament nous...

-Per descomptat. Si s'havia incendiat! -digué ell.

-Però llavors, com és possible que siga el mateix edifici?

-Sempre és el mateix edifici.

I vaig haver d'admetre que aquest era un punt de vista perfectament racional, només que partia d'un postulat completament inesperat. La idea de l'edifici, la seua finalitat, i el seu disseny, són tots conceptes immutables i són l'essència de l'edifici. El propòsit dels constructors originals és el que sobreviu. La fusta de la qual està construït es corca i cau i és reemplaçada totes les vegades que calga. El fet de preocupar-se pels materials originals, que només són records sentimentals del passat, és no saber apreciar l'edifici.

El concepte d'essència pot diferir en cultures diferents. Com a mostra aquesta anècdota; sembla que a l'Àsia això no constitueix una paradoxa. 

És l'església de la Sang, la qual no conserva ni el seu nom original (església de Santa Maria), la  mateixa del segle XIII?

La paradoxa de Teseu

La paradoxa de Teseu, també coneguda com El vaixell de Teseu, és una paradoxa de reemplaçament que es pregunta si quan a un objecte se li reemplacen totes les seues parts, aquest segueix sent el mateix.

Segons una llegenda grega recollida per Plutarc:

"El vaixell en el qual van tornar (des de Creta) Teseu i els joves d'Atenes tenia trenta rems, i els atenesos el conservaven des de l'època de Demetri de Faler, ja que retiraven les taules trencades i les reemplaçaven per unes noves i més resistents, de manera que aquest vaixell s'havia convertit en un exemple entre els filòsofs sobre la identitat de les coses que creixen: un grup defensava que el vaixell continuava sent el mateix, mentre l'altre assegurava que no ho era."

Això es pot traduir en la següent pregunta: estaríem en presència del mateix vaixell si s'hagueren reemplaçat cada una de les parts del vaixell una a una? Existeix a més una pregunta addicional: si les parts reemplaçades s'emmagatzemaren, i després es feren servir per a reconstruir el vaixell, quin d'ells, si ho és algun, seria el vaixell original de Teseu?

El riu d'Heràclit

El filòsof grec Heràclit va prendre una visió oposada de la identitat metafísica afirmant que:

"Cap home pot creuar el mateix riu dues vegades, perquè ni l'home ni l'aigua seran els mateixos."

Plutarc també ens informa de la declaració d'Heràclit de parar-se dues vegades en el mateix riu, citant que això no es pot fer perquè l'aigua "es dispersa i s'ajunta de nou, i s'acosta i retrocedeix."

Els calcetins de Locke

John Locke va proposar un escenari concernent a un mitjó favorit al que li surt un forat. El reflexionava sobre si el mitjó podria encara ser el mateix després que s'apliqués un pegat en ell. Si així era, podria llavors seguir sent el mateix mitjó després que se li apliqués un segon pegat? Podria, en efecte, seguir sent el mateix mitjó diversos anys després, fins i tot després que tot el material del mitjó fos reemplaçat per pegats?

La vella astral del iaio

"La vella astral del iaio" és una expressió col·loquial d'origen desconegut que descriu alguna cosa a la qual li queda poc de l'original: "ha tingut tres nous caps i quatre nous mànecs però encara és la mateixa vella astral." 
La frase també ha estat usada en bromes com: "Aquesta és l'astral original de George Washington...", mentre se sosté una astral evidentment nova.

Altres exemples

Molts objectes poden caure en la paradoxa de Teseu. Edificis i automòbils, per exemple, poden patir un reemplaçament complet i encara mantindre algun aspecte de la seua identitat. Negocis, col·legis i universitats canvien freqüentment d'adreces i residències, "reemplaçant" així completament la seua antiga estructura material per una nova, i segueixen mantenint el mateix propòsit i freqüentment la mateixa gent que mantenia a l'organització funcionant com ho feia. 
Si dos negocis s'ajunten, les seues identitats s'ajunten (o un és consumit per l'altre). De manera similar, el cos humà constantment crea, a partir dels materials construïts, noves parts components, cèl·lules, mentre les cèl·lules velles moren. La mitjana d'edat de les cèl·lules en un cos adult pot ser de menys de deu anys.

Si relacionem la identitat a les accions o fenòmens, la identitat es torna fins i tot més difícil de comprendre. Depenent de la perspectiva elegida de què és el que identifica o continua un huracà, si un huracà anomenat Evan es deslliga en un lloc concret i llavors un altre huracà es forma en el mateix lloc o prop d'ell, una persona pot ser totalment coherent en anomenar a l'huracà final igual que al primer, o triar per a aquest últim amb un nou nom: "Frank", "Geòrgia" o "Bashi".

Enllaç a la Viquipèdia.