En l'amanida, en un sandvitx, a la truita, a l'empanada, a la pizza... i la llista podria seguir i seguir a gust de cadascú. De quin ingredient estem parlant? De la tonyina, és clar. Però no només de la tonyina clara, o també del bonítol del nord? O de la tonyina tal qual? I és que quan parlem d'aquest apreciat peix no està tot tan "clar". Quina tonyina hi ha a la llanda? Com s'ha peixcat? A on?
I per què la tonyina i no el lluç? O la sardina? Donat l'estat dels nostres oceans, tindríem moltes espècies de peix per a triar. Però la tonyina té alguna cosa especial. Potser siga ja que es pesquen més de quatre milions de tones a l'any al món. Que en la majoria dels casos es pesca amb mètodes poc selectius i que impacten en l'ecosistema marí com la pesca d'encerclament amb FAD (dispositius agregadors de peixos) o el palangre, en les xarxes i hams queden atrapats altres espècies com taurons, tortugues, aus marines o tonyines joves. O també perquè és la font de proteïna i d'ingressos de molts estats costaners.
O, per apropar una mica la lupa, perquè l'estat espanyol lidera la producció, exportació i consum per càpita a nivell europeu de tonyina i és la conserva de peix més consumit al nostre estat.
Per donar una mica de llum en aquest mar de dubtes Greenpeace ha llançat la seua primera Guia de la Tonyina, en què s'avalua la sostenibilitat de 14 marques de tonyina en conserva, tant privades com marques blanques de supermercat.
La Guia de Tonyina s'ha elaborat amb la informació proporcionada per les empreses, la informació pública disponible i la informació recollida sobre els propis productes pel voluntariat de Greenpeace i que les situa en tres rangs de color: roig (insuficient), taronja (ha de millorar), verd (bé):
- Roig: Ortiz, Salica, El Corte Inglés, Albo, Eroski, Conserves Garavilla, Mercadona, Lidl.
- Taronja: Frinsa, Carrefour, Jealsa-Rianxeira, Alcampo, Calvo, Consorcio.
- Verd: cap marca avaluada es troba en aquest rang.
Algunes de les marques avaluades ja han començat a fer passos per a oferir als seus clients un producte de tonyina més sostenible i comencen a apostar tímidament per tonyina que prové de pesca selectiva, encara que la pesca no sostenible continua sent la majoritària. En les seues polítiques comencen a incorporar alguns criteris de sostenibilitat però sense compromisos clars.
Però, sobretot, manca informació, molta informació. Si agafes una llanda de tonyina o bonítol poc saps més enllà del nom de la marca. No obstant això, les empreses presumeixen d'una traçabilitat gairebé total des que es pesca el peix fins que acaba a la llanda. Per què no traslladen aquesta informació al consumidor?
Per tots aquests motius no apareix cap marca en verd a la nostra Guia de Tonyina, però no perquè vulguem ser negatius i derrotistes. Hi ha molt per fer i més es pot fer. La indústria a altres països està avançant, apostant per la sostenibilitat i per recolzar els que exploten els recursos marins de manera que hi haja futur per als que vénen darrere.
Elvira Jiménez, responsable de la campanya Oceans de Greenpeace Espanya.
Aparegut a ELDIARIO.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.