En aquesta etapa, Alcalá Zamora fou confirmat com a president de la República i amb un govern de coalició d'esquerres, Manuel Azaña va ser el president del govern.
Durant aquest bienni transformador es dugueren a terme diferents reformes progressistes, programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat. Aquestes reformes es van realitzar dintre del marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives.
- Llei de Congregacions: Llei promulgada pel govern Azaña el maig de 1933, mitjançant la qual l'Estat regulava i fiscalitzava les activitats de les congregacions religioses.
- Llei Azaña: Llei promulgada pel govern Azaña per l'abril de 1931, que permetia el retir voluntari anticipat als militars disconformes amb el règim republicà.
- Guàrdia d'Assalt: Força de policia de la Segona República creada davant l'hostilitat popular enfront de la guàrdia civil. El 1936 es mantingué fidel a la República; fou suprimida a la fi de la guerra civil i substituïda per la policia armada.
- Llei de Reforma Agrària: Llei promulgada pel govern Azaña el setembre de 1932, amb l'objectiu d'eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris que facilités la modernització de l'agricultura i l'aprofitament de les terres. La llei establia l'expropiació, sense indemnització, de les terres dels grans d'Espanya i, amb indemnització, de les grans finques no conreades directament pels propietaris, les terres deficientment cultivades i les no regades en zones de regadiu. L'aplicació de la llei fou encomanada a l'Instituto de Reforma Agraria (IRA). Organisme creat el 1932 pel govern republicà per aplicar la "Ley de Bases de la Reforma Agraria". Aquest organisme rebia les terres expropiades segons la dita llei i organitzava la distribució entre els camperols, que podien decidir-ne el règim d'explotació.
Però una vegada més va haver-hi oposició a totes les mesures promulgades i l'oposició al govern d'Azaña va venir des de la dreta (intent de cop d'Estat de Sanjurjo) i des de l'esquerra (revoltes anarquistes)
Aixecament militar contra La República, protagonitzat pel general Sanjurjo, el 10 d'agost de 1932. El cop d'estat, però, fracassà i Sanjurjo fou empresonat. Amnistiat (1934), es traslladà a Portugal, des d'on conspirà contra la República.
Revoltes anarquistes: insurreccions de l'alt Llobregat, la Ribera Baixa i la Safor, del gener de 1932, i les de febrer i desembre del 1933, crearen greus dificultats als governs de la Segona República i als de la Generalitat de Catalunya, i suscitaren greus diferències al si de la CNT.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.