MONÀRQUICS I PEPEROS

Segons sembla ara, una de les antigues directives de Cacsa (Ciutat de les Arts i les Ciències SA), l'exdirectora d'operacions de la societat, ha declarat que havia rebut ordes per a elaborar a posteriori un informe amb data falsa. Tal com ha aparegut al diari Público, l'interrogatori de tres exalts càrrecs de l'empresa pública Cacsa, amb la qual l'Institut Nóos va firmar al setembre del 2004 un conveni que li va reportar 3,1 milions d'euros, ha tirat un dada que referma les sospites de que la Generalitat va sortejar la llei per a afavorir Iñaki Urdangarin i l'organització que presidia. 

Així, l'objectiu de la falsificació era aparençar que l'expedient administratiu del conveni s'havia omplit abans del 8 de setembre del 2004. És a dir, abans de la firma del suculent acord amb l'Institut Nóos per al muntatge de la València Summit, la cimera turisticoesportiva de la qual es van celebrar tres edicions anuals consecutives a raó d'1,044 milions per al Nóos cada una excepte l'última, per la qual l'entitat sense ànim de lucre (sembla una conya) va rebre 1,049 milions. En total, i així ho reflectix l'informe d'Hisenda entregat al jutge del cas, l'Institut Nóos i la trama societària controlada pel Duc de Palma i el seu soci Diego Torres va ingressar 16 milions d'euros en nou anys. Quasi el 40% d'eixos diners van ser pagats per la Generalitat i el Govern balear, tots dos del PP.

Al fingir l'existència d'un informe previ, la Generalitat hauria perseguit donar cobertura legal al que, com després va subratllar amb duresa la Sindicatura de Comptes, no va ser sinó un contracte milionari de contingut secret, adjudicat a dit i pagat a mitges per l'executiu autonòmic i una fundació lligada a l'Ajuntament de València. La Sindicatura va censurar a la Generalitat el seu comportament amb Nóos tant en el seu informe de 2005 com en el de 2006. El temor a que la Sindicatura de Comptes continuara furgant apareix com la raó prioritària per la qual, presumptament, es va falsificar un document oficial: l'informe.

En la València Summit, els diners públics invertits no es va cenyir als 3,1 milions pagats a l'Institut Nóos. Catalogat com “confidencial”, aquell conveni no assenyalava cap obligació econòmica concreta per a la ONG i sí que per a la Generalitat i l'Ajuntament. En la primera edició de la València Summit, els gastos assumits per les dos administracions es van quantificar en 300.000 euros. El desglossament que fa l'annex del conveni els presenta com essencials més que com residuals: “Allotjament (conductors, hostesses, metges, tècnics), viatges, lloguer sales, audiovisuals, mobiliari, càtering reunions, càtering sopar gala, cartelleria, decoració floral, il·luminació, decoració sales, acreditacions, ambientació musical”.