Notícia apareguda al Levante-EMV
Qui té un amic, té un tresor. Mai millor dit. L'empresari i estret amic de Zaplana, José Carlos Paz Figueroa, facturarà a la Conselleria de Sanitat al voltant de 250 milions d'euros en deu anys: del 2008 al 2018. La desorbitada quantitat correspon a la privatització de tres prestacions sanitàries que l'amic de l'expresident de la Generalitat gestiona pràcticament sense cap competència en la província d'Alacant, com si es tractara d'un monopoli: les ressonàncies, l'oncologia i el pla de xoc. Paz deu la major part del seu gran desenrotllament empresarial a la iniciativa que l'any 2000 va posar en marxa l'exministre i actual delegat de Telefónica a Europa, Eduardo Zaplana, al delegar en l'empresa privada l'adquisició i gestió dels equips de Ressonància Magnètica, que ja apuntaven com el mos més suculent de les prestacions sanitàries de la Comunitat Valenciana.
Amb l'excusa d'«estalviar» en la compra, manteniment i renovació dels costosos equips —llavors es va argumentar que la inversió per a les arques públiques seria molt costosa i deficitària amb el temps—, Zaplana va donar el pas crucial en la tan airejada col·laboració «publicoprivada» que en estos anys s'ha traduït en l'enriquiment de les empreses adjudicatàries i en el dèficit, cada vegada més apressant, de la Generalitat.
Carlos Paz va entrar en la UTE que va guanyar el primer concurs de Ressonància Magnètica de la Conselleria de Sanitat amb la Clínica Benidorm de la qual era gerent. Les exploracions d'Alacant representaven el 30% del concurs que en 2000 es va adjudicar per 21.000 milions de pessetes (130 milions d'euros) i que huit anys després es van convertir en 45.000 milions (270 milions d'euros) que va compartir amb l'empresa Inscanner SL, del llavors diputat del PP i president de la Comissió de Sanitat de les Corts, Luis de la Concepción, que va morir el 2008.
D'aquell primer concurs, ambdós empreses van facturar a la conselleria uns 81 milions d'euros, la major part la va gestionar l'empresari amic de Zaplana ja que a l'abril del 2005 va decidir adquirir Inscanner SL, sense que el canvi d'accionariat afectara la tramitació del concurs, segons va indicar el llavors conseller Vicente Rambla.
Des de fa sis anys, Paz Figueroa té el monopoli de totes les ressonàncies que es fan a Alacant, ja que del segon concurs que es va adjudicar en 2008 a la UTE Erescanner SL, per deu anys i 497 milions d'euros, ell es queda amb el territori del sud de la Comunitat a través de les seues dos empreses: Beanaca SA, de la que és administrador, i Inscanner SA, que administra la seua filla Ana María Paz Brown, la qual cosa representa el 36,5% de la facturació total del concurs, que al finalitzar li haurà reportat 181,4 milions si es manté el nombre de prestacions acordades.
En 2007, el llavors conseller de Sanitat, Rafael Blasco, ja es jactava que en la Comunitat Valenciana es realitzaven el triple de proves que la mitjana espanyola.
L'exigència dels directius de l'hospital de Sant Joan a comptar amb un equip propi de Ressonància per a atendre els seus usuaris i a altres de la zona ha sigut descartada momentàniament per la conselleria, a pesar que la negociació es va iniciar fa quatre anys. Per este motiu, quasi 7.000 pacients de l'àrea es desplacen cada any als centres privats de Paz i a l'hospital General, per a una exploració.
L'empresari amic de Zaplana es va fer també amb el contracte del pla de xoc de les operacions de llista d'espera dels hospitals públics d'Alacant que es realitzen en els quiròfans de l'Hospital Clínica Benidorm, propietat de Paz.
Però encara queda una tercera i suculenta font d'ingressos per a les empreses de Paz: l'assistència oncològica que es presta en l'Hospital Clínica Benidorm, que la Conselleria de Sanitat va adjudicar al maig del 2005 a l'empresa Beanaca per 3 milions per cobrir l'assistència fins a final d'any (6 mesos), la qual cosa es traduïx en 6 milions a l'any. El contracte es renova cada exercici. De moment, ja ha facturat 63 milions.
Un estalvi del 30 % en les proves quan l'equip és públic
Tindre un equip propi de Ressonància Magnètica en l'hospital de Sant Joan, com reclama la direcció del centre des de fa quatre anys i la conselleria porta prometent des de fa dos, estalviaria entre un 25 i un 30 % el cost d'estes exploracions. La rendibilitat de l'equip seria semblant a la que obté el servici de Radiologia de l'hospital Doctor Peset de València, que és l'únic centre de titularitat pública que té un equip propi. El cost de les proves en este centre hospitalari és la mitat del que s'abona per fer-ho en alguna de les quatre empreses de la UTE Erescanner SL, adjudicatària del milionari concurs del 2008 al 2018: Eresa, Ribera Salut, Beanaca SA i Inscanner SL.
El conseller de Sanitat, Luis Rosado, va declarar fa uns dies a una pregunta d'este periòdic sobre el desmesurat gasto en este tipus de prestacions que aplicarà un pla de vigilància, encara que no ho va precisar. El plec del concurs detalla que mentres el nombre d'exploracions es mantinga dins de la franja de 50 proves per mil habitants, la conselleria respectarà el preu assenyalat, però si augmenten de 50 a 60, l'Administració reduirà el preu en un 20 % a les que s'excedisquen de la xifra acordada, i quan se superen les 60, la reducció serà d'un 40 %.
D'altra banda, la dada que va facilitar la Conselleria de Sanitat a este periòdic divendres passat respecte al cost anual de ressonàncies en la Comunitat Valenciana, que el va xifrar en 40 milions, no coincidix amb el que s'indica en el plec que establix que en 2009 es dedicarien 40 milions d'euros, en 2010 un total de 42 milions i en 2011 un muntant de 44,1 milions. Per al 2012 Sanitat veu que dedicarà a esta partida 46,3 milions; per al 2013, 48,2; per al 2014, un total de 51 milions; per al 2015, 53,6; per al 2016, un total 56,2 milions d'euros, per al 2017, 59 milions i per a, 2017 un total de 46,5.
El delegat de CC OO en la comarca de l´Alacantí, Salvador Roig i Martí, va manifestar a este periòdic la licitació i adjudicació d'este concurs, «ha hipotecat la decisió de revertir la prestació». «Una de les conseqüències de la privatització és que induïx la demanda tècnica, la qual cosa dispara els costos», va declarar Roig.
L'any 2008, en la Comunitat Valenciana es feien 70 proves de ressonància per mil habitants mentres que en la mitjana a l'Estat n'era de 35. Cal destacar que es queden fora del concurs tots els departaments que tenen l'hospital en concessió administrativa com el de la Ribera, Torrevella, Dénia i Manises, així com els de les tres diputacions, que equival a 1,5 milions d'habitants menys atesos per les empreses del concurs i augmenta el cost de la prova per part de la UTE.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.