CONTRA L'EDUCACIÓ MERCANTILITZADA, EXTERNALITZADA O PRIVATITZADA

LES GRANS EMPRESES CREUEN QUE ÉS EL MOMENT 
DE MERCANTILITZAR L'EDUCACIÓ PÚBLICA

Article aparegut a La Vanguardia en l'edició impresa.

Olaf Díaz-Pintado, director general de Goldman Sachs a Espanya, (...) no només és un dels patrons de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), és també un dels huit patrons de la Fundación Empieza por Educar, una sucursal de Teach for America que presideix, com l'anterior, la consellera delegada de la filial britànica del Grupo Santander, Ana Patricia Botín, i que, com a bon producte de màrqueting, presenta com a emblema un objectiu ben lloable: eliminar les desigualtats educatives.

Fa encara no una setmana, es podia llegir en un diari que alguns sindicats de l'ensenyament denunciaven que “professors” reclutats i “formats en lideratge” per una fundació privada feien classe als instituts catalans. 
Aquesta fundació privada és Empieza por Educar, que també té el grup Deloitte entre els seus socis corporatius i que ha firmat un conveni amb la Conselleria d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a posar en marxa, sobre el rerefons de les retallades, el programa Escola per l'èxit, una iniciativa bessona de la que la “marea verda” dels professors de la comunitat autònoma de Madrid sembla que va aconseguir no fa massa d'aturar. 

Aquest programa planificat d'infiltració i d'externalització camuflada d'algunes classes de suport ha permés l'arribada a les aules d'aquests docents, que, de fet, són estudiants en pràctiques d'un Màster de la UAB. Amb l'ajut inestimable del Ministerio de Educación d'ángel Gabilondo, que el febrer de 2011 va firmar amb la Fundació un conveni de col·laboració en l'àmbit del programa Campus de Excelencia Internacional que, entre altres coses, posava a disposició de Empieza por Educar els nous màsters de formació del professorat. 
Tot ben embolicat amb la retòrica publicitària de l'excel·lència, patrocinat amb subvenció ministerial i sota el paraigües de la Estrategia Universidad 2015, que, com alguns lectors deuen recordar, segueix la inspiració i els dictats de la Fundación Conocimento y Desarrollo.

Vivim en una realitat social que es transforma a un ritme cada vegada més ràpid i en què, per dir-ho a la manera d'Ulrich Beck, el riscos (i la fallida no és un risc menut) són el fuet que s'utilitza per mantindre el present cavalcant al galop. 

Les grans empreses que, amb un peu en la cuina o en el menjador dels governs i l'altre en els mercats, estableixen les regles d'aquesta cursa són també les que tenen aquest fuet pel mànec i tenen clar no només que el coneixement és el gran recurs estratègic del futur, sinó també que, per això, ha arribat el moment de mercantilitzar, externalitzar o privatitzar els serveis públics que fins ara se n'ocupaven. 

És per aquest motiu que, un vegada que el poder polític els ha donat les claus, entren a les universitats i als instituts i en prenen les mides, potser esperant que arribe l'hora en què també puguen canviar alguns panys.