DES D'EUPV DEFENSEM LA SANITAT PÚBLICA

PER UN SISTEMA SANITARI PÚBLIC I DE QUALITAT

Com a premissa bàsica de la nostra política sanitària cal realitzar una defensa d’allò públic, considerant les infraestructures sanitàries públiques com a elements fonamentals per garantir la gratuïtat, l’equitat i la solidaritat en les prestacions de salut, defensant el manteniment de la titularitat pública de les institucions, amb personal i serveis propis organitzats i gestionats per l’Administració. Segons distints estudis realitzats per la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, al País Valencià estem a la cua de la sanitat espanyola. Per altra part ens oposarem a qualsevol intent privatitzador i especialment al COPAGAMENT que intenten imposar-nos.

Propostes d’ESQUERRA UNIDA per milllorar el sistema de salut:


1. Finançament i inversions:

• Augmentar la despesa sanitària en relació al PIB fins a assolir la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Una de les mancances en la Sanitat espanyola més significatives es refereix al finançament dels serveis. D’acord amb l’estudi, la despesa total en salut representa a Espanya el 8,5 per cent del PIB, enfront de la mitjana dels països de l’OCDE, que aconsegueix el 8,9 per cent. El diferencial resulta enorme si es compara amb els Estats Units, que destina el 16 per cent; França, que aporta un 11 per cent; Suïssa, que consigna un 10,8 per cent de la seua riquesa a la Sanitat, o Alemanya, que empra un 10,4 per cent. En termes de la despesa per persona –despesa per càpita– el nostre país destina 2.671 dòlars per cap, enfront dels 2.984 que dedica la mitjana de l’OCDE, els 7.290 dels Estats Units, els 4.763 de Noruega o els 4.417 de Suïssa. Per darrere d’Espanya se situen en aquesta parcel·la estats com Turquia, Mèxic, Portugal, la República Txeca i, sorprenentment, el Japó.
• Assignació pressupostària invariable i detallada que possibilite un major seguiment i control amb balanços semestrals dels nivells d’acompliment.
• Disminució progressiva del Capítol de Concerts, incloent-hi la cessió de gestió a empreses privades amb un clar ànim de lucre, en la línia de rendibilitzar i augmentar la cobertura del sistema públic.
• Congelació del Capítol de Farmàcia, amb l’adopció de les mesures adequades de control de les despeses i un ús òptim del medicament: (A) Limitació del benefici de les companyies farmacèutiques o regularització de preus i especialitats, mitjançant una Comissió d’experts. (B) Analitzar l’eficàcia dels medicaments i la seua iatrogènia, reduir-ne la desmesurada promoció i el nombre d’especialitats permeses. Fer una auditoria de l’efectivitat dels nous fàrmacs abans de la seua introducció. (C) Generalització de genèrics, suavitzar la Llei de Patents i regular el marge farmacèutic. (D) Potenciar els protocols, l’educació continuada en terapèutiques, afavorir la prescripció per tractaments dins del propi procés de malaltia i no per embolcalls comercials.
• Incentivar els projectes d’investigació a tots els nivells per tal que revertisquen en una major qualitat dels serveis, augmentant el percentatge del pressupost destinat a R+D a l’1% del pressupost sanitari global.
• Adequació de les plantilles dels Equips d’Atenció Primària a la demanda actual, el 100% de la població amb una atenció mínima de 10 minuts per pacient en atenció primària amb la corresponent dotació de metges i metgesses adequada. En aquest terreny, crida l’atenció que, a pesar de la manca de metges que registren encara nombrosos centres públics del nostre país, a Espanya es comptabilitzen 3,7 facultatius en exercici per cada 1.000 habitants, incloent-hi odontòlegs i estomatòlegs, enfront dels 3,1 de mitjana en l’OCDE. No ocorre el mateix, no obstant això, amb els psiquiatres i les infermeres. Respecte als primers, l’estudi destaca que a Espanya a penes n'hi ha huit per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana dels països enquadrats en l’organisme internacional aconsegueix una proporció d’entre 10 i 20 per cada 100.000 habitants. L’assumpte no és fútil, perquè l’OCDE pronostica que «en qualsevol moment, al voltant d’un 10 per cent de la població adulta notificarà tenir algun tipus de trastorn mental o de conducta». Sobre les infermeres, ressalta que «el 2007 hi havia 7,5 per cada 1.000 habitants a Espanya, una xifra inferior a la mitjana de 9,6 en els països enquadrats en el paraigua de l’organisme internacional».
• Establir una unitat d’estimulació precoç en cada Centre de Salut. Cal respondre a l’augment de l’expectativa de vida en nàixer i al conseqüent major envelliment de la població, abordant una Xarxa Integral d’Atenció Geriàtrica, que tinga en compte la creació d’un Servei Geriàtric per Àrea, coordinat amb les cures geriàtriques hospitalàries i els programes de primària, amb la tendència que cada centre de salut amb 1.500 habitants majors de 65 anys dispose de programes i professionals específics que desenvolupen un pla d’Atenció Geriàtrica.
• Completar la xarxa de Centres de Salut, un per cada zona de salut de 5 a 25.000 habitants adquirint l’administració el compromís que mentre no tinguem aquest objectiu en el desplaçament per derivació del sistema, se n’abonarà el seu cost.
• El nombre de llits per habitant ha de ser igual al de la mitjana europea. Existeix un dèficit crònic de llits hospitalaris al País Valencià, per la qual cosa creiem en la impossibilitat de tancar llits en cap hospital de la xarxa del SVS, més encara quan al nostre territori encara hi ha llits concertats amb clíniques privades per contrarestar aquest dèficit. El nombre de llits per habitant ha de ser igual al de la mitjana europea.
• Els hospitals espanyols disposen d’un total de 157.926 llits, la qual cosa suposa una taxa de 3,59 llits per cada 1.000 habitants, menys de la meitat d’allò que s’ha recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (entre 8 i 10 llits per cada 1.000 habitants), segons dades del Catàleg Nacional d’Hospitals 2005 i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
• Per comunitats autònomes, Catalunya és la que disposa d’una major taxa de llits hospitalaris, amb 4,52 per cada 1.000 habitants, seguida de Cantàbria (4,30), Aragó (4,29), Canàries (4,25), País Basc (4,02), Astúries (3,94), Extremadura i Navarra (3,93) i Galícia (3,76). Balears compta amb la mateixa taxa per càpita que la mitjana nacional (3,59 llits per cada 1.000 habitants), i per davall es troben Madrid (3,51), Melilla (3,40), La Rioja (3,37), Múrcia (3,22), Andalusia (2,91), Ceuta (2,84), Castella-la Manxa (2,72) i País Valencià (2,71). Incrementar el nombre de llits de mitjana-llarga estada fins a les recomanacions de 5 llits per cada 100 mil habitants, així com sistemes alternatius a l’hospitalització: Cirurgia ambulatòria, hospital de dia, assistència domiciliària, etcètera.
• Respecte a l’Hospital de la Ribera, Dénia, Torrevella, Gandia, Llíria, Manises, Elx i la xarxa primària, ens oposem al model privatitzador seguit per a la seua realització, ja que estem en contra que els hospitals públics i els Centres de Salut esdevinguen organismes privats de gestió amb una clara finalitat lucrativa. Són els centres públics els que garanteixen millor l’equitat en l’accés, la igualtat en les prestacions i el dret a totes les prestacions necessàries, per la qual cosa ha de cancel·lar-ne les seues concessions administratives i integrar-se a la xarxa pública. Apostem per recuperar en les seues funcions assistencials l’antic Hospital Militar de Mislata com a hospital de la xarxa pública, i en contra de convertir-lo en un CSI (Centre de Salut Integral).
• Introduir i potenciar la figura del Psicòleg clínic en tots els hospitals de la xarxa pública i en les Unitats de salut Mental.
• Introduir la figura del nutricionista-dietista.

2. Organització i gestió

• Cal reorientar l’assistència sanitària per donar resposta a les necessitats de la població, coordinant entre si els diversos serveis assistencials dirigits a segments poblacionals específics i problemes sanitaris d’especial importància o rellevància assistencial. Per això, és menester la reglamentació, suport i difusió de les medicines alternatives, arbitrant mesures per a la seua utilització en la Sanitat Pública.
• Potenciar la dedicació exclusiva i la incompatibilitat, i garantir, amb sistemes escaients d’organització del treball, la rendibilitat de la tecnologia sanitària i dels recursos hospitalaris, establint horaris de matí i vesprada que reduïsquen les llistes d’espera.
• Establir programes operatius de millora de la qualitat assistencial i de reciclatge i formació en exercici del personal. Regularització i seguiment de les despeses en trasplantaments.
• Incrementar les mesures que garantisquen la transparència en la gestió dels centres i servei, i en les polítiques de personal, amb un seguiment de la tasca assistencial i controls d’eficiència i eficàcia cada dos anys.
• Recuperar les cessions de gestió realitzades els darrers anys (hospitals d’Alzira, Torrevella, Dénia, Manises i Elx) perquè aquest sistema privat:

• Externalitza la provisió de serveis sanitari mitjançant la subcontractació.

• Possibilita l’alienació del patrimoni de les fundacions (que procedeix dels fons de la Seguretat Social).

• Incrementa la presència d’interessos privats en la Sanitat Pública.

• Mercantilitza l’assistència sanitària: allò important serà el control de les despeses, no la salut de la població.

• Priorització dels criteris d’austeritat i professionalitat per cobrir els llocs de lliure designació i les comissions de servei de tota l’administració sanitària autònoma.
• Establir, dintre de la Mesa Sectorial de Salut, un calendari de negociació que definisca les plantilles de personal de Primària i Especialitzada i resolga el problema d’interinitat. L’Oferta d’Ocupació Pública tindrà en compte les places que són necessàries per al funcionament del sistema (sense prorrogar més d’1 any la interinitat o eventualitat). Al mateix temps, cal una definició de les funcions del personal sanitari i una revisió salarial de tot el personal dins d’un Conveni marc.
• Facilitar l’accés a una Mort Digna dins dels serveis sanitaris, consensuant la normativa i possibilitant els recursos necessaris dins de les institucions públiques per a tota la població.
• Per una Sanitat laica, sense representants de qualsevol religió i eliminant els espais de culte existents.

3. Participació i descentralització

• És necessari propiciar una informació fluïda i oberta a tota la gent usuària sobre els programes i rendiments dels serveis, que afavorisca la transparència i la comunicació entre l’Administració i les associacions sindicals, consumidores, veïnals, etcètera. Habilitar, a través fonamentalment de l’Escola Valenciana d’Estudis de Salut (EVES), espais de trobada, formació i intercanvi per elevar el nivell de coneixement sanitari i implicació tant dels treballadors i treballadores com dels usuaris i usuàries.
• Modificar l’actual legislació sobre òrgans de participació, donant-los un caràcter executiu en l’aplicació dels plans de salut que permeta la participació real de la ciutadania i acostar les polítiques assistencials a la realitat social.
• Els problemes de salut, els grups de risc, la morbiditat, els grups naturals o associats, els i les professionals sanitaris i d’altres sectors, etcètera, existents en cada població, dibuixen una trama social complexa i dinàmica a la qual no es pot oferir un plantejament lineal, per la qual cosa la DESCENTRALITZACIÓ eficient i creativa amb un sistema àgil d’interrelació clara i competent, també resulta imprescindible per propiciar una gestió més participativa.
• Elaboració d’un diagnòstic i un pla de salut de cada Departament que permeta racionalitzar recursos i siga l’eix que marque els pressuposts.
• Discussió i aprovació en els òrgans de participació de les memòries de la gerència dels centres, permetent un control d’allò executat, per tal de dissenyar, d’acord amb això, els objectius que emmarquen els pressuposts de l’any següent.
• Creació de la figura del Defensor del Pacient: en cada departament sanitari es crearà una nova figura administrativa denominada l’Oficina del Defensor del Pacient, el titular del qual tindrà com a tasques la recollida i canalització de queixes, l’elaboració de propostes de millora d’infraestructures i el funcionament dels serveis sanitaris i de presentació anual d’informes d’avaluació sobre la situació de salut i sobre el funcionament dels serveis sanitaris, com també control i transparència de les llistes d’espera, informes que es remetran als Ajuntaments de l’Àrea, al Consell de Salut i a les Corts. El Defensor del Pacient no tindrà una dependència jeràrquica de la Conselleria de Sanitat per garantir la seua independència.

SALUT MENTAL

Malgrat existir un Pla Valencià de Salut Mental aprovat fa tres legislatures, actualment se segueixen sense completar les transferències a la Conselleria de les Diputacions provincials i tampoc no s’han complit els terminis d’integració de la salut mental al Servei Valencià de Salut que marca la llei.
Propostes d’ESQUERRA UNIDA:

• Aplicació i desenvolupament del Pla de Salut Mental del País Valencià, amb una coordinació estable i àgil de totes les instàncies i entitats sense intenció de guany implicades (Conselleria, diputacions, ajuntaments, serveis socials, associacions d’usuaris i usuàries, etcètera).
• Adequació dels centres per complir les funcions d’una psiquiatria social.
• Potenciar els equips de salut mental, en el seu treball pluridimensional.
• Posada en marxa de serveis de rehabilitació i recursos intermedis (Hospital de Dia, Centres Ocupacionals, habitatges tutelats, etcètera) vinculades a les Unitats de Salut Mental, com també residències de crònics.
• Adequar les unitats d’hospitalització breu dels hospitals generals a les característiques dels i les pacients psíquics, dotant-los d’instal·lacions i personal (mèdic, psicològic, d’infermeria i auxiliar) suficients que permeten mantenir el temps d’hospitalització necessari, sense precipitar les altes.
• Inclusió dels i les pacients extrahospitalitzats en programes de la Conselleria de Benestar Social.
• Creació d’una unitat tècnica específica per als temes jurídico-administratius derivats de la complexa situació dels i les pacients hospitalitzats.
• Dispensació de metadona a les oficines de farmàcia, com també administració d’heroïna amb fins terapèutics.
• Potenciació dels programes i grups d’ajuda per canviar d’actituds i aconseguir l’assoliment d’objectius, sobretot en patologies addictives (tabac, alcohol, ludopaties, etcètera.)
• Establir un diàleg permanent i participatiu amb les organitzacions de familiars i amics dels familiars afectats.

SALUT LABORAL

ESQUERRA UNIDA considera necessària l’aprovació, durant el primer any de la nova legislatura, d’una Llei de Salut Laboral que regule els diversos aspectes de l’entorn i l’organització del treball que incideixen sobre la salut de la gent treballadora, el funcionament dels Comités de Salut Laboral i necessite la col·laboració entre les Conselleries de Sanitat i Economia, Hisenda i Treball. Igualment, és necessària:

• L’elaboració de mapes en els diferents sectors l’objectiu dels quals siga detectar i eliminar els factors de risc.
• Garantir la imparcialitat dels metges i metgesses d’empresa, plantejant la necessitat que no cobren directament de l’empresari.
• Facilitar la reinserció després d’una minusvàlua produïda per accident o malaltia professional.
• Compliment de la Llei de Protecció de Riscs Laborals (articles 25, 26, 27) sobre protecció de l’embarassada i minusvàlues.
• Creació d’un Institut de Salut Laboral amb competències d’inspecció i integrant els diversos departaments.

SERVEIS D'URGÈNCIA

L’actual sistema d’urgència extrahospitalària presenta importants deficiències i una escassa o inadequada utilització dels recursos disponibles que comporten evidents riscs per a la salut de la població.

Propostes d’ESQUERRA UNIDA:

• En les urgències no vitals, desenvolupament dels serveis d’urgència des dels equips d’atenció primària, mitjançant l’establiment de torns rotatoris d’atenció continuada a la població de la seua zona bàsica. Incorporació de metges i metgesses pediatres. Facilitar a aquests equips l’escaient suport de diagnòstics, mesures i transport/comunicacions, sense que represente una sobrecàrrega per als i les professionals, com està succeint en l’actualitat.
• Respecte a les urgències vitals reclamen un sistema SAMU no externalitzat, amb vehicles de propietat pública i amb personal de la Conselleria de Sanitat.
• En ambdós casos resulta necessària també una formació específica del personal, tant d’ambulàncies com sanitària (metges i metgesses, infermeria, conductors-camillers,  etcètera), i la connexió amb uns altres serveis comunitaris (bombers, policia, protecció civil, etcètera).

LA SALUT DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

1. Salut sexual i reproductiva

Els nostres objectius en aquesta matèria són la prevenció d’embarassos no desitjats, avortaments, malalties de transmissió sexual (MTS) i violència de gènere, dedicant una especial atenció a col·lectius de necessitats especials (joves, immigrants…), per a la qual cosa proposem:

• Educació sanitària integral, amb perspectiva de gènere, sobre temes de salut sexual i reproductiva.
• Inclusió dels mètodes de control de la fertilitat d’última generació en el finançament públic.
• Inclusió dels mètodes d’anticonceptius emergència (píndola del dia després) en el finançament públic.
• Agilitar les llistes d’espera per a practicar intervencions quirúrgiques per a la realització d’anticoncepció definitiva (lligadura tubària i vasectomia) en la xarxa d’hospitals públics de l’Agència Valenciana de la Salut.

2. Interrupció voluntària de l’embaràs

La pràctica de la interrupció voluntària d’embaràs al País València està molt lluny d’estar normalitzada, ja que si bé és cert que ací es realitzen en Centres Públics un percentatge major que en la resta de l’Estat (l’any 2008 es realitza el 6,13% dels avortaments voluntaris en la sanitat pública en el País València enfront del 1,9% del conjunt de l’Estat), aquestes són xifres que es poden considerar una pràctica marginal enfront del percentatge realitzat en la sanitat privada.

L’entrada en vigor de la nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària d’Embaràs va obrir una perspectiva esperançadora en aquest tema, ja que, a pesar dels seus punts qüestionables, en conjunt representa un canvi important respecte a l’anterior legislació, perquè, almenys fins a les 14 setmanes d’embaràs, reconeix el dret de la dona a decidir sobre la seua maternitat, incloent-hi aquesta prestació sanitària en el Catàleg de Prestacions del Sistema Nacional de Salut. Però tot això trontollarà amb les noves lleis del PP.

El nostre objectiu és la realització de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs en la xarxa sanitària publica de forma ràpida i eficaç a les dones que ho sol·liciten, per la qual cosa proposem:

• Regulació de l’objecció de consciència de manera que en tots els Hospitals de la Xarxa Sanitària Publica existisca un grup de ginecòlegs no objectors, que s’encarregue de fer possible que aquesta prestació sanitària s’hi realitze.
• Possibilitar i potenciar la utilització de la píndola RU-486 en tots els Centres de Salut Sexual i Reproductiva del País Valencià, ja que, en coordinació amb els respectius Hospitals de referència, facilitarà l’accés a aquesta prestació de forma més ràpida i econòmica, permetent l’assistència ambulatòria per mitjà d’un mètode segur i amb menys riscos físics i psicològics en els avortaments d’embarassos precoços.

UNA SOCIETAT PROMOTORA DE SALUT

Potenciar i dotar de més competències i personal els Centres de Salut Comunitària perquè planifiquen els programes de salut, realitzen la vigilància epidemiologia i de qualitat del medi ambient, laboral, bucodental, alimentària, etcètera i desenvolupe les polítiques intersectorials de salut pública en estreta vinculació amb tot el sistema. És imprescindible la total cobertura bucodental a la població infantil i adolescent, augmentant les prestacions a la població general.

1. Promoció de la salut

L’Escola ha de ser un dels principals eixos vertebradors d’una societat més justa i equitativa i, per això, entre altres activitats cal potenciar, de manera efectiva, l’Educació per a la Salut en l’Escola amb una implicació efectiva de tots els actors implicats en les distintes etapes educatives dels nostres infants i adolescents per iniciar els hàbits i conductes saludables.

Però no sols calen mesures promotores en els més joves. Proposem la creació d’Unitats d’Atenció a la Dona Climatèrica amb un enfocament no únicament medicoassistencial, sinó també educatiu i participatiu, amb accessibilitat de totes les usuàries del País Valencià, per la qual cosa s’ha de crear una unitat per cada Departament de Salut amb implantació del subprograma en totes les Àrees Bàsiques de Salut.

2. La prevenció, una peça clau per millorar la salut

Els distints programes de prevenció i detecció precoç de determinades malalties han demostrat amb claredat els seus efectes beneficiosos sobre la salut, establint-se en determinats estudis una reducció entre el 25 i el 30 % de mortalitat en la població a qui van adreçats. És per això que:

• En el càncer de mama, que és una de les primeres causes de mortalitat de la dona al nostre medi, cal continuar amb els objectius del programa, modernitzant els manògrafs actuals per altres digitals i garantint per a la totalitat de dones incloses en el programa la mamografia de doble projecció i la doble lectura.
• Cal iniciar el programa de cribatge del càncer colorectal per al 100% de la nostra població entre els 50 i 69 anys.
• Cal establir un programa de cribatge de base poblacional per a la prevenció del càncer de coll uterí.
• Cal augmentar la salut bucodental a tots els segments de la població.

3. Sida

Malgrat tractar-se d’un problema sanitari i social que provoca situacions justificades d’alarma tant als col·lectius i sectors poblacionals més vulnerables com dins de la població en general, les mesures dispensades des del sistema públic de salut ni tan sols assoleixen un nivell testimonial, mostrant l’escassa voluntat política de fer-li front en la seua vessant assistencial i les deficiències d’uns serveis i prestacions sanitaris excessivament compartimentats i creixentment allunyats de la realitat social i de les necessitats poblacionals.

En aquest sentit, per a ESQUERRA UNIDA resulta imprescindible l’adopció de les mesures següents, a desenvolupar coordinadament amb la resta de Conselleries de l’àrea de benestar social:

• Formació en matèria d’educació per a la salut en tots els àmbits educatius (escolars i extraescolars), que aborde, des d’una òptica científica, responsable i respectuosa per a les orientacions sexuals i de vida personal, aquest i altres tipus de problemes amb creixent incidència social (SIDA, drogodependències, hepatitis víriques, etcètera).
• Sensibilització social sobre aquest problema, en col·laboració amb les entitats i associacions implicades, mitjançant campanyes informatives i divulgatives responsables, que incloguen entre llurs objectius minimitzar l’alarma social maximitzant la qualitat i rigor de les informacions difoses.
• Foment de la investigació i la formació en els àmbits de la prevenció i tractament del personal assistencial, mitjançant concerts i col·laboracions amb entitats d’àmbit estatal i internacional.
• Concertació amb les entitats socials sense intenció de guany implicades en programes específics de reinserció dirigits a prevenir el progressiu aïllament social d’aquestes persones i possibilitar-los unes condicions dignes d’existència fins quan siga possible, prioritzant les formules de cooperació i col·laboració estable sobre les de subvenció puntual i discrecional.

4. Drogues

Per la regulació legal i el control de la producció i distribució de les drogues, amb la finalitat d’eradicar el tràfic il·lícit i d’estabilitzar el mercat d’aquests productes, amb una qualitat i un preu controlats públicament. Per la despenalització del seu consum i possessió.

Per a ESQUERRA UNIDA cal contemplar el problema de les drogues en un marc d’una política per la Seguretat Alimentària i la Salut Pública. Per tant:

• Cal desenvolupar una política d’informació i educació sobre les drogues i substàncies psicotròpiques en general, combatent, a més, les situacions de marginació que puguen espentar cap al consum de drogues nocives com a via fictícia d’escapament.
• El consum de drogues solament ha d’estar sancionat quan siga directament lesiu per a tercers (per exemple, el fum del tabac en locals tancats públics).
• En el cas de les drogues potencialment nocives solament amb un consum excessiu (alcohol, tabac, marihuana...), la seua comercialització s’haurà de restringir a establiments autoritzats i en funció de l’edat; la seua publicitat hauria d’estar sotmesa a regulacions estrictes amb advertiment de la seua perillositat.
• En el cas de les drogues greument nocives, fins i tot amb un consum limitat (heroïna, cocaïna, drogues de disseny..), la seua comercialització haurà d’estar prohibida. Caldrà garantir la dispensació gratuïta en centres públics i sota control mèdic a aquells persones de qui es certifique mèdicament la seua addicció, en les quantitats mínimes necessàries per evitar el síndrome d’abstinència i en el marc de programes orientats a la desintoxicació voluntària.