"VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ", ENCARA

La Casa Reial és una de les institucions que millor parada ix de l'elevada retallada dels Pressupostos Generals per al 2012 

Els diners de tots que van a parar a la butxaca del monarca es redueixen respecte a l'any anterior en 170.000 euros, només el 2%, un percentatge molt inferior al 16,9% de mitjana que es retalla als ministeris. La Casa Reial tindrà per a enguany un pressupost de 8,26 milions d'euros, enfront dels 8,43 per cent de l'any anterior, és a dir, només té una reducció de 170.000 euros. L'any passat, el pressupost de la Casa va experimentar una reducció del 5,2% respecte de la quantitat aprovada per a l'exercici 2010, quan, a petició de la mateixa institució, es va mantindre en els mateixos nivells que en 2009. Enguany el seu pressupost torna a nivells de 2007.

Altres organismes constitucionals tampoc veuen reduït el seu pressupost de forma tan dràstica com els ministeris. Això sí, només el Tribunal de Comptes ix millor parat que la Casa del Rei, amb una rebaixa de tan sols 100.000 euros. Preguntat pel lleu descens en el pressupost de la Casa del Rei, Montoro hi ha assenyalat que els òrgans constitucionals tenen un tractament "diferent" en l'ajust que els ministeris ja que el seu pressupost és "molt més xicotet".

“L'esperança del nostre País i el nostre poble s'anomena III República”

Manifest d'Unitat Cívica per la República. Abril de 2012

Ciutadans, ciutadanes; homes i dones d'este País:

Commemorem, al voltant del 14 d'abril, el sistema polític més just que ha existit mai a l'estat espanyol: la República. I esta commemoració, la de hui, té lloc en un dels moments més durs que recorda el nostre Poble en la seua història recent. Per això, esta efemèride no és només per a fer memòria. També, i principalment, per a proposar una solució al compromís en què ens trobem. La solució passa per un Procés Constituent cap a la III República. Un refer l'estat de dalt a baix de forma democràtica, participativa i solidària. 

No partim de zero; tenim -entre altres- el precedent de 1931, la II República espanyola, la proclamació de la qual hui recordem en l'aniversari. Una República que vingué de les urnes, però va ser possible -sobretot- per la mobilització popular, per la implicació dels ciutadans i ciutadanes en totes les esferes de la vida pública. És un alt exemple que segueix vigent. Res pot esborrar-ho. No van poder 40 anys de dictadura i crims franquistes. 

Per això, en este dia assenyalat, el que primer cal fer és exigir veritat, justícia i reparació per als que van estar amb la legalitat republicana. Veritat, justícia i reparació per a les 143.353 persones (són xifres de l'Audiència Nacional) assassinades pel franquisme, per a desenes de milers més de represaliats i represaliades, i 30.000 xiquets robats a les seues famílies. Veritat, justícia i reparació. També per als que, buscant-les hui en dia, continuen sent condemnats. No hi ha Llei d'Amnistia que puga justificar eixa vergonya. Els crims del franquisme no prescriuen i així ho ha sentenciat ja diverses vegades l'ONU. El que a nivell jurídic està succeint a Espanya, només es pot entendre si reparem que la Direcció de l'estat actual -la monarquia- va ser dissenyada per Franco, qui també va designar al seu encara titular. En poques paraules, hi ha impunitat del franquisme perquè hi ha una monarquia i un rei posats per Franco, l'assassí. Per això, afirmem que la lluita per una democràcia digna de tal nom, passa per fer Justícia amb els crims franquistes. No són fets només de l'ahir. És una lluita de hui i connectada amb altres lluites. Vegem: 

La monarquia és un insult a la igualtat d'oportunitats. És la propietat exclusiva, per un clan familiar, d'un instrument tan important com la direcció de l'estat. D'eixa anomalia bàsica, fundacional del règim que encara impera a Espanya, deriva, consubstancialment, un dèficit democràtic que -reflectit en l'econòmic i el polític- ha situat al nostre estat contra les cordes. La monarquia és, per naturalesa, font de privilegis injustificats i de qualsevol classe de corrupcions. Una pèrdua sagnant de sobirania ciutadana.

Hui, quan basta obrir qualsevol periòdic per a constatar com es furten a la decisió democràtica qüestions que afecten de manera directa a la vida de milions de persones; com eixes decisions es prenen en conciliàbuls al marge de tot control de la ciutadania i quant lligada està a la Casa Reial la presumpta estafa, la mentida, el robatori... apareix llavors -que és ara- nítida la veritat: monarquia i corrupció; monarquia i presa del Govern pels mercats; monarquia i saqueig de l'erari públic, desocupació, retrocés social sense precedents... 

El sistema polític de 1978, confeccionat a la mesura del rei, ha desembocat en la ruïna del nostre poble: quasi 6 milions de parats, més d'un milió i mig de famílies en què cap dels seus membres té ocupació, 1 milió de persones en la beneficència, 25% de xiquets en la pobresa, més de 300.000 famílies desnonades... Xifres que donen paüra i aniran en augment. Són els comptes de la monarquia i el sistema polític dissenyat per a abrigar-la. Per això, en esta hora vertaderament tràgica per al nostre poble, és hora que tota persona honesta -amb independència d'on milite- actue per un canvi de règim. Res pot esperar-se ja del monàrquic. Delenda est Monarchia!

O ens salvem col·lectivament, o ens afonem tots un a un. Ningú ens rescatarà si no ens rescatem nosaltres mateixos. I eixe rescat és el de la democràcia, el de la República. En tots i cada un de nosaltres, està el fer-ho: la independència i sobirania nacionals en forma de República federal, democràtica i pluripartidista, i l'obertura d'un Procés Constituent que permeta de manera eficaç a la ciutadania -ja siga per referèndum o mitjà anàleg- poder optar per esta nova forma d'organització estatal.

Una III República per a possibilitar i fomentar la participació en tots els àmbits i en clau de cohesió social i sostenibilitat mediambiental. L'economia, per mitjà de ressorts estratègics de titularitat pública, s'orientarà a la plena ocupació, estable i de qualitat, amb uns serveis públics -sanitat i educació al capdavant- garantits per l'estat. Igualment, la legislació sociolaboral garantirà els drets socials, laborals i sindicals dels treballadors assalariats. El funcionariat serà independent dels partits polítics, electe per criteris objectius i prestigiat. Hi haurà dret a la vivenda digna i a la propietat legítima, amb penalització de les activitats especulatives. L'estat republicà recolzarà als emprenedors capaços d'activar l'economia real i generar ocupació. L'administració pública, per la seua banda, es basarà en principis de subsidiarietat i proximitat, evitant duplicitats injustificades.

L'estat serà laic, garantint la llibertat de consciència i confessió, i les polítiques pivotaran al voltant de la pau i la no-violència activa, respectant els Drets dels Pobles; amb unes forces armades al servei de la defensa de la ciutadania i el territori de la República de qualsevol invasió militar. Els referèndums vinculants i els plebiscits seran mecanisme normalitzat de decisió democràtica. 

És important assenyalar que III República significa, també, regeneració ètica; una nova cultura substitutiva de la degradació que hi ha instal·lada actualment. Un sentiment republicà que vertebre en drets i deures recíprocs, que estiga trasbalsat de valors solidaris i que siga, en suma, capaç d'edificar la convivència sobre els pilars -clàssics, però vertaders- de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat. Això serà -farem que siga- la III República!

Ciutadans i ciutadanes, compatriotes per habitar la mateixa terra davall del mateix cel! En esta hora difícil en què apareix cada vegada més clara la connexió entre franquisme, monarquia, crisi i corrupció, servisca la legítima aspiració republicana per a enllaçar totes les causes justes del nostre poble i donar-li així l'aurora d'esperança que es mereix. Que ens mereixem.

VISCA LA REPÚBLICA! 

VISCA LA III REPÚBLICA!

Articles apareguts a unidadcivicaporlarepublica.es