Hi ha dos històries sobre el comportament animal que poden resultar-nos molt suggeridores per a aplicar al comportament humà en la situació política actual.
Una d'elles és la paràbola de la granota i l'aigua bullint, una història, no sé quant de verdadera, que s'utilitza en seminaris i cursos d'autoestima. Relata que, si es tira una granota a una olla amb aigua bullint, esta percep la mortal temperatura, bota immediatament cap a fora i aconsegueix escapar de l'olla sense cremar-se. En canvi, si inicialment en l'olla fiquem aigua a temperatura ambient i tirem la granota, esta es queda tan tranquil·la dins del recipient i, si comencem a calfar l'aigua a poc a poc, la granota no reacciona bruscament, sinó que es va acomodant a la nova temperatura de l'aigua fins a perdre la consciència i acabar morta per la calor.
Esta història ens hauria d'evocar la forma en què, des del poder, aconsegueixen que acabem acceptant situacions que haurien de provocar la nostra sublevació per mitjà del mètode d'anar a poc a poc posant-les en pràctica. D'esta manera, acabem patint-les gradualment sense adonar-nos del que ens estan fent. Sens dubte, les mesures econòmiques aprovades a Europa contra els ciutadans són un exemple clar. Basta recordar que fa uns anys utilitzàvem el terme mileurista per a referir-nos al jove que es trobava amb un contracte de treball molt mal remunerat. A dia de hui, quants volgueren trobar una oferta així...!
L'altra història és del sacerdot polonés Benedykt Chimielowski, qui va viure en el segle XVIII. Està arreplegada en la seua enciclopèdia sobre Polònia, titulada La nova Atenes, de la manera següent: “El dofí, quan vol dormir, flota en la superfície de l'aigua; una vegada adormit, comença a caure suaument fins al fons del mar, on es desperta al sentir el colp del seu propi cos contra les roques; quan açò es produeix, torna a pujar a la superfície de l'aigua; una vegada allí, torna a adormir-se per a emprendre de nou el seu descens fins al fons, on tornarà a despertar, i així, surant de dalt a baix i de baix a dalt, descansa en continu moviment”.
Se m'ocorre que esta actitud del dofí és la que han adoptat moltes organitzacions polítiques i sindicals de l'esquerra que, literalment, s'han adormit anant a parar al més profund del panorama social. Per descomptat, també ha succeït amb gran part de la ciutadania que, bé com a la granota que no veia que s'abrasava, o com el dofí que s'afonava, ha aconseguit, com diria Groucho Marx, les més altes cotes de misèria.
Només ens resta esperar que la nostra situació s'assemble més a la del dofí que a la de la granota i que encara estiguem a temps de reaccionar per a eixir sans i estalvis.
Article de Pascual Serrano
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.