LA REFORMA PENAL DE RAJOY CONVERTIRÀ ACTES DEL 15M I LA "PRIMAVERA VALENCIANA" EN GREUS DELICTES

El Govern del PP intenta criminalitzar mobilitzacions que han estat majoritàriament pacífiques.

Interior i Justícia preveuen canvis en el Codi Penal abans de juliol com incloure la resistència pacífica com atemptat a l'autoritat.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, del PP, ha anunciat que abans que s'acabe el període de sessions al mes de juny, el Govern presentarà el projecte de llei orgànica de modificació del Codi Penal. El nou canvi, ja van 27 i l'últim data de 2010, pretén endurir tots els articles del Capítol II Títol XXII que regula els delictes d'ordre públic. Entre les novetats es troba incloure la «resistència pacífica» dins dels «atemptats a l'autoritat». Esta pràctica va ser la utilitzada pels «indignats» que van acampar a les places valencianes i pels manifestants de la coneguda com a «primavera valenciana».
El Govern també té la intenció de considerar un agreujant de la desobediència a l'autoritat el fet que esta es produïsca en una manifestació o concentració. En l'actualitat, este és un delicte menor amb una pena que no supera els sis mesos de presó, encara que la intenció de l'executiu de Rajoy és que passe a ser penada entre un i tres anys de presó. Fins ara, només en cas que hi haguera agressions o de que el presumpte delinqüent fóra un càrrec públic les penes augmentarien.Una altra de les modificacions previstes en el Codi Penal serà la d'incloure la «presó provisional» en cas d'atemptat a l'autoritat. Els detinguts davant de l'IES Lluís Vives o els arrestats davant de les Corts Valencianes es podrien vore afectats greument per este canvi normatiu.

El portaveu al País Valencià de l'associació de juristes Jutges per la Democràcia, Ximo Bosch, assegura que no cal un canvi en el Codi Penal ja que l'actual articulat «està ajustat per a castigar estes conductes delictives». Bosch creu que la intenció de l'executiu de Rajoy amb estos anuncis és la de «criminalitzar unes manifestacions que en la seua immensa majoria han estat pacífiques». «Davant d'un context de retallades, el Govern pretén donar un discurs d'ordre públic per a desviar l'atenció», apunta. El portaveu de Jutges per la Democràcia creu que incloure la «resistència passiva» com un delicte penal «no és acceptable». «Endurir el Codi Penal amb estes mesures ens fa pensar que el camí de la reforma va més encaminat per la repressió judicial que per l'acció social». Bosch aposta per reformar la legislació penal en altres àmbits que generen «més alarma social». «Hauríem d'endurir les penes per corrupció, perquè en este cas sí que s'està oferint sensació d'impunitat», proposa.

Adoración Guamán, professora de dret en la Universitat de València, memebre d'EUPV i una de les juristes que han defensat als «indignats» als tribunals assegura que esta reforma «és una actuació preventiva" contra les manifestacions. «Un jove a qui empresonen després d'una protesta perd les ganes de seguir reivindicant», lamenta.
Quan se celebra una manifestació, la forces de seguretat han de garantir tant el dret constitucional a manifestar-se com el de la lliure circulació de les persones.

Els juristes entenen que en la ponderació de les dues garanties està la virtut, encara que sempre es produeixen serioses topades, com passà en les concentracions davant de l'institut Lluís Vives de València.Als joves que van participar en estes protestes, conegudes com la «primavera valenciana», se'ls va acusar de saltar-se la llei per no haver-ho comunicat a la Delegació del Govern.

«El fet de comunicar o no una manifestació és una qüestió administrativa. Intentar penalitzar a qui convocara o acudira a un acte o concentració seria de dubtosa constitucionalitat», defensa Ximo Bosch, portaveu de l'associació de juristes Jutges per la Democràcia. Per a Bosch, la Delegació del Govern «ha de garantir el dret de manifestació encara que no estiguacomunicada. A més, si és pacífica ha de prevaldre este dret a altres si no es vulneren flagrantment».

De la mateixa opinió que Bosch és la professora de Dret de la Universitat de València i advocada Adoración Guamán. «No s'ha de contemplar que la comunicació d'una manifestació es regule penalment. El dret penal té una finalitat que no és la repressió i en algunes de les reformes que pretén el Govern així ho sembla», argumenta la jurista que va assessorar legalment als «indignats ». «En les mobilitzacions pel 15M de 2011 a mi em van multar per anar a una manifestació que havia estat comunicada a la Delegació del Govern. Ens van imputar un canvi de trajectòria», afirma. «Estan intentant posar portes al camp i no es pot intentar vulnerar drets fonamentals com és la manifestació o la reunió», critica.