Economia de guerra en plena crisi:
Des d'agost del 2008 el món camina ficat en una profunda crisi econòmica, o això és, almenys, el que ens diuen.
Amb l'argument de la crisi i la seues conseqüències derivades en el món dels mercats financers i la macroeconomia, la majoria de països del món estan aplicant brutals reduccions del gasto públic que, entre altres coses, estan generant un augment a escala global de la pobresa extrema i l'exclusió social, així com de la desocupació, la precarització del treball, i altres aspectes fonamentals de l'economia que afecten de manera real a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes dels diversos països.
Els Estats Units mantenen la seua hegemonia mundial com a principal exportador, mentre que l'Índia és el país que més armament ha comprat en eixe quinquenni, seguida per uns altres quatre països asiàtics.
Al costat dels EUA, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit acaparen el 75% de les vendes totals. Les exportacions dels nord-americans, que també han augmentat en un 24%, suposen el 30% i tenen en Corea del Sud, Austràlia i la Unió dels Emirats Àrabs els seus millors clients. Per regions, l'Àsia i l'Oceania van rebre el 45% de les exportacions nord-americanes, seguides per l'Orient Mitjà (27%) i per Europa (18%).
Això és, en definitiva, el que els poders financers que governeu el món anomenen "crisi": una estafa a gran escala on els que controlen els mitjans de producció i el capital continuen guanyant diners a mans plenes, mentre que són les classes treballadores els que, amb el seu implícit consentiment, van perdent drets i qualitat de vida a passos engegantits. I és que, com digué fa uns dies el ministre de Defensa espanyol, home vinculat a les empreses d'armament: "el gasto en defensa és una necessitat inexcusable". Cosa que, per descomptat, no es pot dir del gasto en sanitat, educació, subsidis per desocupació, etc.
El comerç mundial d'armes creix un 24% en cinc anys
Els EUA, Rússia i Alemanya se situen al capdavant de les exportacions.
Corea del Sud, l'Índia i Grècia són els seus millors clients, respectivament...
Des d'agost del 2008 el món camina ficat en una profunda crisi econòmica, o això és, almenys, el que ens diuen. Amb l'argument de la crisi i la seues conseqüències derivades en el món dels mercats financers i la macroeconomia, la majoria de països del món estan aplicant brutals reduccions del gasto públic que, entre altres coses, estan generant un augment a escala global de la pobresa extrema i l'exclusió social, així com de la desocupació, la precarització del treball, i altres aspectes fonamentals de l'economia que afecten de manera real a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes dels diversos països.
Sanitat, educació, salaris, pensions, i altres drets històrics de les classes treballadores, han sigut llocs en la diana econòmica per a qui governa el món, que fan creure a la població que no hi ha una altra eixida a la crisi que una que passe per "reduir el gasto públic", açò és, per deixar de gastar diners en els sistemes de protecció social, o en allò que afecta els més elementals serveis socials.
No obstant això, hi ha un dada que, per si mateixa, posa a tots estos apologetas del neoliberalisme en evidència: en els últims cinc anys el gasto en armament militar no ha deixat de créixer, arribant a situar-se en els nivells més alts de tota la història. El comerç mundial d'armes convencionals ha augmentat un 24% entre 2007 i 2011 respecte al lustre anterior, segons un informe difós per l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI).
Els Estats Units mantenen la seua hegemonia mundial com a principal exportador, mentre que l'Índia és el país que més armament ha comprat en eixe quinquenni, seguida per uns altres quatre països asiàtics. Al costat dels EUA, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit acaparen el 75% de les vendes totals. Les exportacions dels nord-americans, que també han augmentat en un 24%, suposen el 30% i tenen en Corea del Sud, Austràlia i la Unió dels Emirats Àrabs els seus millors clients. Per regions, l'Àsia i l'Oceania van rebre el 45% de les exportacions nord-americanes, seguides per l'Orient Mitjà (27%) i per Europa (18%).
El 63% de les exportacions dels Estats Units s'han basat en l'aviació. El país va protagonitzar amb l'Aràbia Saudita la principal operació de vendes d'armes de 2011 i de les últimes dos dècades amb la compra d'este país asiàtic de 84 caces F-15SG i la reconstrucció d'altres 70 ja existents.
Rússia, que va vendre un 12% més i acapara quasi una quarta part del total mundial, va tindre l'Índia com al seu millor client, mentre que Alemanya, que va desbancar a França del tercer lloc, va vendre un 37% més, amb Grècia com a principal destinatari. L'Índia manté el lideratge mundial en importacions en l'últim lustre, amb el 10%, per davant de Corea del Sud (6%), el Pakistan (5%), la Xina (5%) i Singapur (4%).
.jpg) |
| La despesa militar dels estats del món en 2008 |
"Els principals importadors asiàtics busquen desenvolupar la seua pròpia indústria armamentística i disminuir la seua dependència en fonts de subministrament externes", va assenyalar Pieter Wezeman, investigador del SIPRI. El cas més notori és el de la Xina, principal importador mundial en 2002-2006 i ara quart, i que en l'últim lustre ha augmentat les seues exportacions un 95% fins a convertir-se en el sext principal venedor d'armes en el món, encara que degut sobretot a uns quants contractes amb el Pakistan.
L'informe del SIPRI destaca a més "augments significatius" en el comerç d'armes en zones com l'est i el nord de l'Àfrica, el sud-est asiàtic i el sud del Caucas, i que els principals exportadors continuen subministrant armes a països que s'han vist afectats per l'anomenada primavera àrab.
Un dada a ressaltar: Alemanya, mentre presta diners a Grècia a canvi que esta impose al seu poble les mesures més dures contra els drets i interessos de les classes treballadores de les que es tenen record en la Unió Europea, és al seu torn el principal subministrador d'armes del país, un negoci que, lluny d'haver-se reduït a conseqüència de la dramàtica situació que travessa l'economia del país hel·lé, no ha fet sinó augmentar any rere any, inclòs l'any present.
Això és, en definitiva, el que els poders financers que governeu el món anomenen "crisi": una estafa a gran escala on els que controlen els mitjans de producció i el capital continuen guanyant diners a mans plenes, mentre que són les classes treballadores els que, amb el seu implícit consentiment, van perdent drets i qualitat de vida a passos engegantits. I és que, com digué fa uns dies el ministre de Defensa espanyol, home vinculat a les empreses d'armament: "el gasto en defensa és una necessitat inexcusable". Cosa que, per descomptat, no es pot dir del gasto en sanitat, educació, subsidis per desocupació, etc.
Almenys, això sí, ja sabem en què utilitzen els nostres estats els diners que retallen dels nostres serveis públics: en metralletes, tancs i avions de guerra. Tot siga perquè l'economia (de guerra) no decaiga.
Aparegut a Kaosenlared
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.