S'ANOMENA "EXTERMINI LINGÜÍSTIC"

Parle en valencià, 

pense en valencià, 

escric en valencià, 

somie en valencià, 

estime en valencià, 

m'il·lusione en valencià, 

recorde en valencià, 

imagine en valencià, 

gaudisc en valencià, 

llegisc en valencià, 

plore en valencià, 

m'emocione en valencià, 

treballe en valencià, 

estudie en valencià... 

visc en valencià!

I tu?

L'any passat a Catalunya NOMÉS 3 famílies van demanar castellà a les classes per als seus fills i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla a pesar d’haver estat recolzat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Destruir la immersió és un mètode més d'extermini lingüístic. L'any passat, al País Valencià, on la immersió no és posible per a tots i en totes les circumstàncies, 70.000 famílies demanaren ensenyament TAMBÉ en valencià i... ni cas. Però moltes sol·liciten l’exempció d’estudiar, ja no en valencià, sinó l’assignatura de valencià i sí que els ho concedeixen. També al nostre País 100.000 persones demanaren rebre el senyal d'una televisió pública en català i... ni cas.

L'objectiu: la imposició, la submissió i l'extermini d'una cultura i d'una llengua. De fet, l’extermini lingüístic és la mort intencionada d’una llengua mitjançant la prohibició d’esta o la imposició d’una altra.

Primer fou la batalla del nom, de com s’havia de dir la llengua que es parlava al sud d’Alcanar o la del nord de Vinaròs, valencià o català? Es podria convenir que el nom no fa la cosa, però no és el cas si es tracta del País Valencià i del Partido Popular, partit d’un règim ben assentat que ja governa des de fa la tira d’anys.

Esta guerra pel nom, que no té en compte les 35 sentències de diferents tribunals que han dictaminat que es tracta de la mateixa llengua, va iniciar la fragmentació del català, almenys a nivell jurídic o oficial, i va consolidar l’aberració científica de convertir dos variants dialectals en llengües diferents, com a mínim a cert nivell. Hi va contribuir la permissivitat de l’Estat espanyol que va comportar que a la Biblioteca Nacional d’Espanya es posaren rètols diferents a llibres i materials escrits en la mateixa llengua. Caldria veure com es van catalogar els llibres de Jesús Moncada, per parlar d’una figura cabdal de les lletres catalanes, perquè era de Mequinensa, un poble de parla catalana situat en terres aragoneses.

Després d’esta fragmentació, plasmada també amb pàgines webs diferents per al valencià i català en organismes oficials de l’Estat i amb traduccions insostenibles del català al valencià i a l’inrevés, el Govern valencià es proposa fer desaparéixer l’ensenyament en valencià. Per este motiu, cada any ofereix tan poques places com pot, no compleix el que marca l’Estatut i posa traves a totes les propostes que arriben de la Federació d’Escoles en valencià. Però la realitat és tossuda i demostra que hi ha una part del País que vol ensenyament en valencià.

Fa un any assistírem al tancament de TV3 i de Gandia TV, una emissora pública municipal que funciona des de fa més de vint anys. Segons Alfred Boix, president del consell d’administració d’este mitjà, el Govern valencià té l’obsessió de controlar l’espai radioelèctric amb l’objectiu de controlar la informació.

Per a més inri, el ple de les Corts valencianes ha rebutjat, amb el vot majoritari del PP, malgrat que els tres grups de l’oposició hi van votar a favor, una moció que proposava augmentar les línies d’ensenyament en valencià i impulsar-ne l’ús oral per part dels diputats. La iniciativa pretenia que tots els representants polítics utilitzaren el valencià a les rodes de premsa i en actes públics, també pretenia augmentar del 25% actual fins al 90% les emissions en valencià a la televisió pública.

I per acabar-ho d’adobar, l’exalcaldessa de Torrent i actual consellera d’Educació, M. José Català, demanà perdó per tindre com a llengua materna el valencià i utilitzar-lo sense adonar-se’n. En un acte polític, l’alcaldessa del PP va dir que si parlava en valencià l’avisaren, que ràpidament ho esmenaria perquè era un defecte que tenia. Suposem que encara deu considerar un defecte pitjor dir-se Català de cognom. Si estes paraules s’hagueren referit a qualsevol altra llengua haurien tingut un tractament mediàtic diferent, però com que es refereixen al català no passa res, encara que menyspreen una part dels ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol i manifesten racisme lingüístic en considerar que parlar valencià és un defecte. El PP continua, inexorablement, la seua política de destrucció del valencià, però ha arribat l’hora que entre tots aturem este genocidi.