MALESTAR SOCIAL PEL BENESTAR SOCIAL

1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ: DEU EVIDÈNCIES

No hi ha espai, per dèbil i vulnerable que siga, on les estratègies de liberalització i mercantilització dissenyades des del Govern valencià no hagen trobat acomodament i guió per al desenvolupament d’una nova política “social” que, alhora que imposa un nou “model de gestió i negoci”, desmantella el ja fràgil “mig estat” de benestar en l’àrea de serveis socials, afectant especialment els sectors mes vulnerables i fràgils de la ciutadania:

Observem alguns àmbits en què s’aprecia la implantació d’este model:

• Els serveis socials com a nou espai per al mercat: El procés d’externalització i privatització de serveis que delega un model de responsabilitat pública cap a un model de “mercantilització d’allò social”, comporta que moltes empreses privades s’acosten als serveis públics, bé buscant beneficis immediats o bé amb mires al futur, ocupant un espai que els permetrà obrir nous negocis en sectors públics amb gestió privada (neteja, construcció, etc.).
• L’absència de renovació i actualització de la llei de serveis socials (1997) com a mostra de l’abandó d’estos i la pràctica d’una forma de legislar basada en la generació d’ordres, subvencions i plans descoordinats, oportunistes, sense pressupostos vinculants, un model de drets subjectius basat en meres declaracions publicitàries de bones intencions i en l’absència de responsabilitat pública.
• La duplicitat de serveis i personal en la gestió de programes i serveis trencant un model planificat i de qualitat cap a un model-propaganda on conviuen “el dret públic amb el negoci privat”.
• Esgotament metodològic del sistema: burocratització, assistencialisme i clientelisme sota un sistema de burocràcia prestacionista de misèries econòmiques.
• El menyspreu en l’aplicació de la llei per al desenvolupament de l’autonomia personal i dependència, disposant aquesta d’una estructura paral·lela en la gestió (AVAPSA) privatitzada i arrancada de l’estructura pública de benestar social.
• L’absència d’una estructura comarcalitzada i mancomunada de serveis especialitzats amb una baixa dotació d’estos.
• L’escassa coordinació i distribució de competències entre administració local i autonòmica amb un allunyament de l’administració local als ciutadans, descoordinació, susbsidiciació com a sistema sectorial fragmentat que genera un model distant i alié a la ciutadania.

No hi ha un quart pilar en l’estat de benestar: hem de denunciar la inexistència d’una vertadera estructura de benestar social des dels serveis socials. La descentralització no ha pogut garantir uns drets de ciutadania en este sector, per la qual cosa ens és imprescindible superar visions merament localistes i assumir una estructura general de país que desenvolupe uns vertaders i homogenis serveis socials amb un caràcter d’acció universalista i una acció específica en la lluita contra l’exclusió social.

Per això, i com a part de la dèbil estructura d’un sistema públic de serveis socials, apuntem alguns eixos que afecten la política social local d’imprescindible reforma i adequació com a mostra del nostre compromís per dignificar i refer un subsistema completament retallat per la dreta.

2. DEU IDEES COM A REBUIG AL NEOLIBERALISME FAMOLENC

• Garantia d’un serveis socials públics, universals i descentralitzats, públics, relacionats entre si, que contribuïsquen a atendre les necessitats socials de la població, així com a prevenir i eliminar les causes que condueixen a l’exclusió social.
• La necessitat de coordinació i interdisciplina. L’estructura bàsica de serveis socials no és l’eina hegemònica en la lluita contra la desigualtat social, sinó un instrument més, que ha de complementar-se i coordinar-se amb altres iniciatives (ocupació, fiscalitat, habitatge, cultura) per a possibilitar la millora de les condicions de vida i uns canvis estructurals de major calat al nostre país.
• Recuperar la dimensió de protecció, prevenció, promoció i aportació a la crítica social: Les iniciatives de benestar social i polítiques socials desenvolupats en programes concrets no han de perdre, per no caure en una mera dimensió assistencial i pal·liativa, la necessària recuperació de la dimensió preventiva que incidisca sobre les causes de la desigualtat, i una ineludible aportació en l’anàlisi des d’una perspectiva socialista pel que fa a l’anàlisi, diagnòstic i actuació sobre les desigualtats socials.
• L’eix central de qualsevol actuació ha de ser els ciutadans i les famílies, evitant serveis que tinguen una finalitat en si mateixos, germen de burocràcies i territoris per al mer benefici professional i partidista.
• De la mateixa manera, hem d’impulsar el desenvolupament de l’associacionisme com a ciutadania activa i no lucrativa compromesa i autoorganitzada en el desenvolupament i col·laboració de serveis de benestar social en el municipi com a pràctica de dinàmiques socialitzadores, autogestionades i cooperatives.
• Qualsevol estructura de serveis socials ha d’atendre no sols a una coordinació entre i amb altres àrees de benestar social (ocupació, salut, habitatge…), sinó també especialitzades en diferents sectors poblacionals: dona, majors, immigrants, discapacitats, exclusió social, infància i joventut, atenent a plans sectorials d’actuació específica.
• Pressupostos i programes participatius: a l’eix central de la ciutadania hem d’atendre el fet i la pràctica central d’un disseny consultat i valorat entre la població i el moviment associatiu i veïnal. Per això, impulsar espais de deliberació davant de les necessitats i decisió de programes seran una prioritat i una praxi essencial en el nostre programa marc d’actuació.
• Qualsevol desenvolupament d’un sistema local de benestar social ha de comptar amb la dotació física d’una estructura bàsica garantida on desenvolupar els programes i serveis específics i generals: centres socials, residències, centres de dia, centres d’oci, polivalents… atenent a les ràtios de població existents.
• El nostre criteri serà la major proximitat a la ciutadania, tant per a la dotació de serveis com per a l’accés a la participació ciutadana. Un benestar social prestat com a mer servei tècnic no ha de deixar d’acollir la participació ciutadana en l’orientació i socialització d’este.
• És imprescindible superar visions merament localistes i assumir una estructura general de país que desenvolupe uns vertaders i homogenis serveis socials amb un caràcter d’acció universalista i d’acció específica en la lluita contra l’exclusió social, reprenent un pla d’ordenació territorial de serveis generals i especialitzats i atenent a la comarcalització i serveis mancomunats.

3. PROPOSTA CONCRETA D'EUPV PEL BENESTAR SOCIAL

• Reforç i millora de l’estructura pública de la xarxa de serveis socials generals i especialitzats (equips base i especialitzats), zonificació i dotació de centres socials de base, establiment d’un pla de finançament (pla concertat comarcal–autonòmic) de serveis socials municipals atenent a les ràtios recomanades per població i demanda.
• Creació d’un pla d’ordenació de serveis especialitzats per àrees i població específica que atenga als criteris de comarcalització i municipalització. Creació d’un mapa social de recursos i necessitats.
• Aprovació d’una nova llei de serveis socials de segona generació, actualitzada i adequada a les noves necessitats i demandes. Inclusió en esta del desplegament de la llei per a l’autonomia personal i dependència, el dret subjectiu, així com dotació de mitjans per a programes i prestacions bàsiques per mitjà d’un catàleg de prestacions bàsiques.
• Suport a la iniciativa social sense ànim de lucre, incloent-hi la seua cooperació en convenis de col·laboració amb la xarxa pública, suport a l’associacionisme social i reforç de la seua implicació local i autonòmica.
• Regulació de subvencions i convenis (bianuals) Harmonització d’estes des de la Conselleria de Benestar social.
• Compromís amb els professionals públics: regulació de funcions professionals en diàleg i acord amb els col·legis professionals i sindicats. Impuls formatiu i dignificació de la funció professional.
• Paralització progressiva dels procésos de privatització dels serveis públics i externalitzacions a tercers per mitjà d’una normativa autonòmica que determine bases, incompatibilitats i condicions de serveis prestats atenent a la responsabilitat publica. Supresió d’AVAPSA.
• Reforç de la inspecció en matèria de gestió econòmica i qualitat de serveis. Augment significatiu de la plantilla d’inspectors de serveis socials, tot potenciant les seues funcions de control de programes i serveis quant a la seua adaptació a la legalitat com a qualitat dels servei.
• Reestructuració de la Conselleria de Benestar Social, rectificació de competències i coordinació amb sanitat, habitatge, educació i ocupació per mitjà de plans sectorials.
• Impuls del pla concertat. Dotació d’un pla concertat autonòmic que reforce la capacitat gestora dels municipis, unificant el finançament autonòmic per mitjà d’un Pla de finançament autonomicolocal per als serveis de benestar social.
• Establir un salari social per a les persones en estat de necessitat.
• Creació d’observatoris socials locals per a l’anàlisi i la valoració de serveis i la participació ciutadana.
• Impuls i reactivació de l’Institut Valencià de l’Habitatge, com a entitat coordinada amb benestar social per al foment de polítiques actives d’habitatge i urbanisme social que atenga a la inclusió de col·lectius amb especials dificultats (joves, immigrants, majors).
• Dotació i desenvolupament d’un pla d’accessibilitat autonòmic que aborde les necessitats reforma, condicionament i dotació d’accessibilitat per a discapacitats. Este pla ha de coordinar-se amb el Pla d’Inclusió Social.
• Plans sectorials definits i específics:

• Pla d’inclusió social 

• Pla per a l’atenció i inclusió de la salut mental 

• Pla d’atenció a la violència de gènere 

• Pla específic de mediació familiar 

• Pla especial d’atenció a la infància 

• Pla d’accessibilitat per a discapacitats

• Impuls de la llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i les seues famílies.

4. PROPOSTES CONCRETES EN SECTORS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA

Pla d’Inclusió i Lluita contra la pobresa i l’exclusió social

D’entre els ciutadans, aquells que pateixen situacions de pobresa econòmica i secular exclusió social han de ser objecte d’una atenció especifica que mire mes allà d’una mera assistència social, buscant la seua implicació en programes específics intersectorials com ara ocupació, habitatge, educació, sociosanitaris.

La inclusió per mitjà d’iniciatives de discriminació positiva en les estructures de benestar social suposarà l’aposta per anar eliminant i promocionant generacionalment el seu nivell de vida i la inclusió en el conjunt de la comunitat local.

Coneixedors de les dificultats d’inclusió laboral i amb la finalitat de garantir la cobertura de necessitats bàsiques, s'ha de garantir el salari social a qui no tinga altres ingressos, mitjançant programes específics que faciliten la integració social de les persones com a mesura compensatòria de redistribució de renda, per a possibilitar la subsistència de les persones aturades amb edat de treballar que, per no haver cotitzat a la Seguretat Social o haver esgotat la prestació de desocupació, no la reben i no han aconseguit cap ocupació en el mercat de treball. Com a contraprestació haurien de realitzar tasques socialment útils, bé amb la realització directa de serveis socials comunitaris, bé formant-se per a adquirir habilitats socialment útils.

Criteris: Inclusió en programes sectorials interrelacionats, garantia de drets ciutadans amb independència de l’arrelament i historial municipal, atenció especialitzada per a la inclusió en els àmbits i serveis de la comunitat local.

Accions: les específiques previstes en els programes i serveis municipals de caràcter generalista sense deixar la coordinació interinstitucional i entre àrees de benestar social locals.

Propostes: establir un salari social i la creació d’un pla per a la inclusió social.

Pla de visualització, prevenció i inclusió de les persones amb problemàtiques de salut mental

El progressiu reconeixement del fet diferencial de la discapacitat i minusvàlua no ve acompanyat de l’estructura de serveis per a este col·lectiu ciutadà. L’administració local no pot assumir el conjunt de serveis i és imprescindible la coordinació amb l’administració autonòmica; no obstant això, hem d’assenyalar aspectes on es poden exercir iniciatives de millora per a aquest sector de la població.

Criteris: Visualització i sensibilització de la discapacitat com un fet diferencial però no diferent. La inclusió en programes i iniciatives locals dels diferents sectors de la localitat (cultura, ocupació, soci sanitaris…) Accessibilitat tant a serveis com a centres i assistència per mitjà d’accions específiques i coordinades.

Accions: Aquells serveis específics que es disposen des de les estructures de serveis socials en el suport assistencial al domicili, suport a la família per mitjà de programes de respir, formació i capacitació, la coordinació amb centres i programes d’àmbit autonòmic, en especial els referits a salut mental i discapacitats sensorials, l’eliminació de barreres arquitectòniques i accessibilitat local, promoció de l’associacionisme local i participació ciutadana.

Propostes:

• Per una xarxa única, de caràcter públic, integral i integrada en el Sistema Sanitari General.
• Per una planificació basada en les necessitats reals de la població, que permeta complir amb els principis d’equitat i d’accessibilitat.
• Per un sistema de recursos globalment creat i organitzat per a maximitzar la capacitat de vida autònoma de les persones amb malaltia mental greu en la seua comunitat.
• Per unes normes d’acreditació i de control de la qualitat assistencial basades en criteris compatibles amb una orientació comunitària.
• Per una dotació completa de serveis bàsics sanitaris i socials per a cada una de les àrees sanitàries de la província.
• Creació de llits institucionals de participació de la comunitat i dels professionals en la planificació i en el funcionament dels serveis en cada una de les àrees sanitàries.
• Dotar d’un dispositiu de tutela, de protecció i de defensa activa dels seus drets per a aquells malalts i malaltes mentals que ho necessiten.
• Prevenció de la discapacitat i el desarrelament social, garantint la detecció i intervenció precoç i de contingut psicològic, psicoeducatiu i social. Per això, desenvolupament imprescindible de recursos comunitaris d’ocupació, socialització, habitatge i integració laboral, de serveis d’atenció domiciliària, de mediació sociosanitària i de suport a les famílies, així com de tots els recursos que cobresquen les diferents necessitats individuals de cada malalt o malalta en la seua comunitat.
• Assistència als malalts mentals greus, garantint la seua Continuïtat Assistencial i la seua atenció per Equips Multidisciplinaris, la qual cosa suposa entre altres mesures dotar adequadament les Unitats de Salut Mental amb el personal necessari i les Unitats d’Hospitalització Psiquiàtrica amb espais adequats i recursos diversificats per a les necessitats específiques d’estes persones.
• Posada en marxa de mecanismes de coordinació i enllaç dels serveis comunitaris de salut mental a nivell d’àrea amb els Equips d’Atenció Primària, així com amb els Serveis Socials i els de Justícia, Educació, Treball i Habitatge.