EXCUSES QUE ACCEPTAVEN ELS FARAONS PER A NO ANAR A TREBALLAR A LES PIRÀMIDES

Les baixes laborals, per incapacitat temporal, li costen a l'Estat uns 7.000 milions d'euros l'any, si a això afegim que moltes empreses estan contractant a detectius privats per desemmascarar casos de frau, és clar que és un tema molt delicat i costós. Però qui és el vertader esclau? Com s'ho feien a l'antic Egipte?

Ens fixarem, pel seu control i detall, en els treballadors de les piràmides. Abans, caldria aclarir que els últims descobriments han deixant clar que no eren esclaus, sinó que estaven ben alimentats, organitzats i, a més, eren completament lliures. 

Per a la memòria col·lectiva, alimentada per la tradició judeocristiana i les pel·lícules de Hollywood, les piràmides foren erigides per esclaus famèlics encarregats d'arrossegar tones de pedra mentre eren maltractats pels seus capatassos. Uns pocs van més enllà i les consideren una prova de la presència alienígena al planeta Terra.

Doncs no: ni servents ni extraterrestres. Les últimes troballes confirmen que els 'peons' dels faraons era un exèrcit de treballadors de la construcció, ben alimentat, organitzat i completament lliure (com ja apuntaven algunes investigacions dels anys 90) que realitzava el seu treball de forma professional i amb un cert prestigi social.

Finalitzada l'excavació inicial del 5% de l'àrea on se suposaven enterrats els obrers, les autoritats egípcies han comunicat les seues primeres conclusions. Han estat trobades les tombes de desenes de bracers que alçaren les dos piràmides més antigues de la Vall de Gizeh, Keops i Kefren, al principi de la Quarta Dinastia o, el que és el mateix, fa més de 4.500 anys. Es tracta de pous que contenen dotzenes d'esquelets pertanyents als jornalers, ben preservats gràcies a l'arena seca del desert i estar enterrats al costat de gerres de cervesa i pa per a la seua altra vida.

L'anunci el va realitzar el polèmic ministre de Cultura egipci, Farouk Hosni, i va ser detallat pel cap del Consell Suprem d'Antiguitats egipci, Zahi Hawass, un ambiciós 'Indiana Jones' nacionalista que sol publicitar els seus descobriments per a major glòria pròpia i del seu país. "Estes tombes van ser construïdes al costat de la piràmide del rei, el que indica que esta gent no era de cap manera esclava", va explicar Hawass. "Si hagueren sigut esclaus, no se'ls hauria permés construir les seues tombes al costat de la del seu rei", ha afegit.

La situació de les tombes, al sud de les tres piràmides i de la imponent Esfinx i a l'entrada d'una necròpolis, no és l'única raó que porta als arqueòlegs a replantejar l'estrat social al qual pertanyien els obrers. Els nínxols albergaven treballadors que van aixecar les piràmides de Khufu i Khafre. Anteriorment, Hawass havia anunciat la troballa d'inscripcions a les parets en les quals els peons es qualificaven d'"amics de Khufu", el que demostraria el respecte que sentien cap al faraó per al qual edificaven.

L'Esfinx, amb la piràmida de Khufu al fons

I el mite de la famèlica legió? Hawass sosté haver trobat proves que els grangers del Delta del Nil enviaven cada dia 21 búfals i 23 ovelles a l'esplanada on van ser aixecades les piràmides per alimentar els obrers, que no n'eren més de 10.000 tot i l'estimació de l'historiador grec Heròdot, que parlava de 100.000 'esclaus'. Els peons rotaven cada tres mesos, podien ser atesos in situ de les lesions que els produïa la seua tasca, però, això sí, aquells que morien durant el treball eren sepultats en l'àrea. Els ramaders egipcis que els enviaven els aliments estaven exempts de pagar impostos, la qual cosa és atribuïble al fet que participaven en un projecte nacional que es creien.

Segons Hawass, la troballa de les tombes dels constructors de les piràmides és un dels descobriments més significatius dels segles XX i XXI, i confirma les primeres investigacions realitzades en els anys 90, en què els experts ja qüestionaven el mite dels esclaus. En concret, va ser l'egiptòleg Mark Lehner qui va donar amb les claus de qui havia alçat les piràmides. Després de realitzar un estudi geològic inaudit a la Vall de Gizeh, els estrats de les pedres i els fòssils trobats a les peces que formen les tombes faraòniques li van permetre fer el camí invers que van fer les roques, i d'esta forma va aconseguir aproximar-se a l'àrea on havien d'haver residit els treballadors. El seu esforç va permetre la troballa de dos ciutats veïnes que albergaven els peons dels faraons, les mateixes que segueixen sent excavades per les autoritats egípcies.

Per als antics egipcis, quan el faraó moria es convertia en Osiris, rei dels morts, mentre que el seu successor es transformava en Horus, rei del cel i protector del rei Sol. La creença implicava que part de l'ànima del rei mort, anomenada Ca, romania en el cos, la qual cosa obligava a momificar el cadàver per evitar la seua descomposició, el que sens dubte dificultaria la seua tasca com a nou rei dels morts. Una cosa semblant només podia portar desgràcies a l'Antic Egipte. Per això la momificació i l'edificació de la tomba on el rei descansaria foren extremadament cuidades.

Estes conviccions en una societat fortament jerarquitzada i religiosa donen suport a la idea que treballar en la construcció de les tombes dels faraons fóra un treball anhelat, professionalitzat i en absolut infravalorat. Des que fa 20 anys que es trobà casualment el mur exterior del que se suposa que va ser una de les ciutats dels constructors, les excavacions han fet emergir el forn més antic d'Egipte, que podia coure milers de fogasses al dia, així com cases, cementeris, graners i carnisseries on s'han trobat milers de restes de bestiar.

Segons 'National Geographic', alguns dels obrers treballaven de forma permanent per al faraó, mentre que altres eren reclutats en pobles propers per a pencar de forma temporal. Entre les restes de treballadors exhumades s'han trobat dones.

Però parlem de les excuses per a no anar a treballar. Els proletaris de les piràmides estaven organitzats per grups d'uns 40 a 60 treballadors que podien augmentar en moments puntuals per "necessitats del servei", dirigits cada un per un capatàs, i supervisant l'obra, un escriba. Este, a més de la supervisió, tenia també tasques d'administrador, ja que havia de portar "els papirs de la comptabilitat". S'anotava la marxa dels treballs, el material que necessitava i el que s'anava utilitzant... i les absències dels treballadors amb els seus corresponents motius.

D'entre les causes que podríem anomenar justificades estaven:

• Embalsamar un ser estimat.
• Picada d'escorpins.
• Fabricar cervesa per a una celebració.
• Embriaguesa.
• Haver rebut una pallissa de la dona en una discussió conjugal...

I encara que ens parega sorprenent, tenien més dies de descans que nosaltres: coronació o mort d'un faraó, els seus corresponents aniversaris, celebracions religioses, crescudes del Nil, els epagòmens (els cinc dies afegits al cicle de 360 ​​jornades per completar l'any solar de 365 dies dels egipcis)... 
Fins i tot de l'època de Ramsés III (1198-1166 aC) és el primer registre d'una acció sindical massiva... una vaga. Segons el papir que es conserva al Museu Egipci de Torí les vagues van sorgir a causa del retard de les racions alimentàries que formaven part dels sous dels obrers.

Els treballadors portaven més de vint dies sense rebre el suport perquè el governador de Tebes oriental i els seus seguidors havien interceptat l'enviament. Quatre mesos després, el conflicte es va revifar. El lliurament d'aliments s'havia demorat de nou, esta vegada 18 dies, i els obrers es van veure obligats a reclamar el que era seu, però van rebre partides insuficients. És per això que van interrompre la faena i es van dirigir al temple de Thutmose III a Medinet Habu, on van presentar les seues queixes, exigint que el mateix faraó fóra informat i proclamant:

"Hem arribat a este lloc per causa de la fam i de la set, per la falta de roba, de peix, d'hortalisses. Escriguen-ho al Faraó, el nostre bon senyor, i escriguen-ho al Visir, el nostre superior. Feu-ho perquè puguem viure!"

Fonts: Historias de la historia i El Mundo