La perpetuïtat de Francisco Franco com alcalde de Xàtiva té els dies comptats. L'ajuntament obrirà un expedient per revocar els títols honoraris que el dictador ha conservat durant 66 anys en una ciutat que va ordenar bombardejar a 1939 (és fill adoptiu i predilecte de la capital de la Costera).
L'actual alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, va accedir a una petició reiterada per part de l'oposició, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia haja condemnat l'Ajuntament de València a retirar a Franco els títols honorífics en compliment de la Llei de Memòria Històrica .
Fins a tres ocasions anteriors havia rebutjat Rus a Xàtiva la mateixa proposta de revocació. Ara, però, un condicionant va canviar el rumb habitual dels esdeveniments. L'alcalde va llançar una esmena a la totalitat de la moció cursada per Esquerra Unida i va proposar un tracte al grup que lidera Miquel Lorente: "Es tracta d'incoar l'expedient per retirar el títol a Franco si la plaça del País Valencià passa a dir-se 'de la Comunitat Valenciana', perquè si la justícia diu una cosa, s'ha de complir, però per a tots per igual", va indicar, en referència a la recent sentència que també ha emés el TSJ rebutjant el terme "País Valencià" com a equivalent de C. Valenciana en qualsevol denominació oficial. Rus va obrir la porta a esborrar el nom del mapa a tota la ciutat (també hi ha una avinguda anomenada així).
No és la primera vegada que l'alcalde ofereix la mateixa contraproposta. Ja ho va fer el 2008, en resposta a una moció presentada pel PSPV. Llavors, però, l'oposició es va negar en bloc a acceptar el que van considerar un "xantatge". I és que comparar un alçament militar amb les conseqüències que tingué una denominació estatutària només demostra que busca excuses de mal pagador per a no revocar els honors a Franco.
Però les postures eren unes altres i, encara que tots dos partits van tornar a considerar "absurd" contraposar ambdós assumptes (en paraules de l'edil Ignacio Reig), van acabar cedint, després de prendre un recés de cinc minuts en què van debatre sobre la conveniència o no d'acceptar l'esmena proposada per Rus. La regidora de Compromís Cristina Suñer va remarcar la seua defensa dels símbols nacionalistes, però esta vegada va anteposar la retirada dels honors al dictador, igual que Reig, com a portaveu substitut de Roger Cerdà al PSPV.
El punt de l'ordre del dia va estar embolicat en la tensió. Quan el portaveu d'EU va acabar d'exposar la moció, en què acusava el règim franquista d'exercir una "cruel repressió" sobre la ciutadania, Alfonso Rus va traure un ban de 1936 encunyat pel Comité Revolucionari format per la CNT i UGT en el qual ordenava als ciutadans a delatar persones vinculades al feixisme i a destruir tots els objectes religiosos, per a acabar concloent (Rus) amb la teoria de que els dos "bàndols" enfrontats a la guerra civil van exercir pràctiques similars. En este moment, es va avivar el debat i va pujar el to polític de la sessió.
Des de la fila on s'asseien membres de NNGG al públic es van escoltar insults com "fills de puta" i "pallassos" dirigits cap a la bancada d'EU en el ple.
Sobre una notícia pareguda al Levante.
rus em toca el parrús
ResponderEliminarEncara no han aprés alguns la diferència entre provocar una guerra i defensar-se...
ResponderEliminar