ELS CAPITALISTES ES FORREN PROVOCANT LA FAM

Tan obsessionats estem amb el deute sobirà, la crisi de l'euro i la recessió de la rajola, que ens hem oblidat dels que estan molt pitjor que nosaltres i més lluny que els nostres veïns que pateixen: els mil milions de persones que cada dia es giten amb fam.

La fam que afligix al planeta té múltiples causes, des de les sequeres i inundacions causades pel canvi climàtic fins a la indústria dels biocombustibles, que lleva terres i cultius a la producció d'aliments per a omplir els depòsits dels grans tot terrenys del món ric. 
Però pocs saben que un dels principals motius d'eixe patiment mundial –i que cinc milions de xiquets moren per malnutrició cada any en el Tercer Món– és l'enginyeria financera amb què els taurons de Wall Street van transformar els mercats de futurs de les matèries primeres en una ruleta borsària, amb la que seguir enriquint-se, després de la punxada de la bambolla de les puntcom en 2000-2001.

En realitat, als primers que se'ls va ocórrer tan magnífica idea va ser als banquers novaiorquesos de Goldman Sachs, els que ja en 1991 van crear un nou instrument especulatiu, un índex de 18 productes bàsics –des del forment, el cacau, el porc, l'arròs o el café, fins al coure i al petroli– perquè els brokers pogueren també jugar en el que fins aleshores era un mercat especialitzat. A eixe Goldman Sachs Commodity Index es van sumar després moltes altres grans entitats financeres desitjoses d'aprofitar-se de l’anomenada “aposta de la Xina”: la lògica creença que a mesura que cresquen els ingressos de xinesos, indis i altres integrants de les noves classes mitjanes de les potències emergents, consumiran aliments de millor qualitat i en més quantitat. Una jugada segura.

És el que la Conferència sobre Comerç i Desenvolupament de les nacions Unides (UNCTAD) denomina “financialització” dels mercats de productes de primera necessitat. Un fenomen que es va desbocar quan els lobbys financers nord-americans van aconseguir que el Congrés d'EUA aprovara per la via d'urgència –per a compensar als mercats del col•lapse de la bambolla digital– una legislació que va permetre als grans fons de pensions i hedge funds que començaren a especular amb derivats d'eixos índexs de matèries primeres. Acabava de començar el segle XXI i tant republicans com demòcrates abraçaven el credo de la desregulació financera.

El resultat va ser tan espectacular com ignorat per polítics i ciutadans: en només cinc anys, les posicions dels fons en el mercat de matèries primeres va passar de 13.000 a 317.000 milions de dòlars. Eixa tremenda multiplicació especulativa buscava, per descomptat, que els preus d'eixos productes bàsics es dispararen, per a obtindre grans beneficis amb les astronòmiques marges entre el que es paga als agricultors (fixat per endavant i invariable) i el que s'acaba cobrant als consumidors.

I així va ser. Segons els càlculs de la UNCTAD, en la primera dècada del segle els preus mitjans del forment, la dacsa i l'arròs pràcticament es van triplicar… produint desenes de milers de milions de beneficis als especuladors borsaris, amb els quals van compensar les pèrdues en les temeràries operacions de les hipoteques subprime, l'actiu fem i els CDS. Mentrestant, en 2008 esclataven revoltes per la fam en una trentena de països del Tercer Món, on la majoria de la població ha de gastar en aliments el 70% dels seus ingressos i no pot costejar ni la menor pujada de preus; simplement ha de passar fam.

Ni tan sols l'actual crisi econòmica global ha frenat eixe encariment dels productes de primera necessitat, perquè l'any passat els preus dels cereals van augmentar en més del 60%. “El mercat dels aliments s'ha convertit en un casino”, va declarar Joerg Mayer, de la UNCTAD, a The Guardian. “I per una única raó: fer que Wall Street guanye encara més diners”.


Article de Carlos Enrique Bayo publicat al diari Público de 24/11/2011